Islam, apunyalaments, xenofòbia

Policia alemanya després de la segona detenció, ahir al vespre, al centre de Solingen.
2 min

Una de les notícies recurrents d’aquest estiu han estat els apunyalaments. S’han convertit en l’acte violent de moda, tant entre presumptes delinqüents joves nostrats com entre presumptes terroristes o exaltats islamistes que actuen excitats per la barbàrie del govern ultradretà de Benjamin Netanyahu, que té en curs un genocidi a Gaza i que sembla decidit a encendre la guerra regional a l'Orient Mitjà. En un cas i en l’altre, les extremes dretes europees estan amatents per treure’n rèdit polític. A l’extrema dreta li van bé les situacions de violència, inseguretat i por, perquè li proporcionen la demagògia fàcil de culpabilitzar-ne els polítics, i en particular l’esquerra, que segons ells són incapaços de donar resposta als atacs dels delinqüents, propis i externs, per la seva hipocresia, el seu bonisme, o perquè directament en són còmplices. A canvi, s’ofereixen ells per donar-hi resposta des de l’antipolítica, amb propostes que van des de les expulsions massives i en calent d’immigrants fins a la instauració de la pena de mort, segons els casos.

L’atemptat a punta de ganivet a la ciutat alemanya de Solingen de fa uns dies, que va causar tres morts i vuit ferits, ha estat reivindicat per l'Estat Islàmic. L’autor de la matança, que es va acabar entregant a la policia, ha resultat ser un jove sirià de vint-i-sis anys que en feia dos que s’havia instal·lat a Alemanya i no estava identificat com a element radicalitzat. Això –com podeu llegir a la crònica de Laura Ruiz Trullols en aquest diari– ha inflamat el debat sobre immigració i acollida de refugiats a Alemanya, i ho ha fet contra el govern de coalició socialdemòcrata del canceller Olaf Scholz, i a favor de les tesis xenòfobes i racistes d’Alternativa per Alemanya, el partit d’extrema dreta que fa temps que es troba en una ratxa ascendent. Per la seva banda, la dreta de la CDU ha oblidat ràpidament quan, el 2015, qui va ser amb diferència la seva líder més important, la cancellera Angela Merkel, va obrir camí a Europa, acollint prop d’un milió de refugiats i migrants a Alemanya en pocs mesos. En comptes d’això, com altres dretes mediocres d’arreu d’Europa (la catalana i l’espanyola, sense anar més lluny) flirtegen o es posen bé amb els discursos que associen immigració amb criminalitat i delinqüència.

Al Congrés de Madrid fa temps que és tercera força Vox, un partit que fa bandera de l’odi contra els migrants, singularment contra l’islam. Al Parlament de Catalunya hi ha entrat Aliança Catalana: la seva líder, Sílvia Orriols, afirma que l’islam és incompatible amb els valors occidentals, una imbecil·litat que demostra la falta de consistència del discurs de l’extrema dreta, així com la seva forta càrrega tòxica. Orriols ha rebut una encertada sanció econòmica per incitació a l’odi, però és evident que això no atura, de cap manera, una retòrica i una visió del món que és extremadament perillosa perquè s’alimenta de la por i de la fascinació per la violència, i que tristament té moltes opcions de seguir prosperant a les urnes.

stats