J’accuse

Opinar en temps regirats és el millor mesurador que destapa les profundes intoleràncies i els indetectables fanatismes inconscients que, per molt que s'intentin ocultar, en algun moment es deslliguen i surten de la gàbia per saltar directament a la jugular de qui opina el que no deu. Segons les circumstàncies del moment, com bé va dir el pensador francès J. F. Revel, “la ideologia és una mescla d'emocions fortes i d'idees simples concordes d'un comportament. És, alhora, intolerant i contradictòria. Intolerant, per la incapacitat de suportar que existeixi alguna cosa fora d'ella. Contradictòria, per estar dotada de l'estranya facultat d'actuar d'una manera oposada als seus propis principis”.

La mateixa Declaració Universal de Drets Humans reconeix que "tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió", un dret que "inclou el de no ser molestat a causa de les seves opinions, el d'investigar i rebre informacions i opinions, i el de difondre-les, sense limitació de fronteres, per qualsevol mitjà d'expressió". Però, en temps regirats, l'opinió es converteix en un delicte que qüestiona, sense objecció ni ètica, tot el que envolta el passat, el present i, fins i tot, els batecs del cor de la persona que opina. I com és evident en una era on els humans són controlats per les pantalles, l'ona d'indignació dels exèrcits mercenaris adeptes a l'insult, a les amenaces i a les  diverses baixeses morals es posa en marxa encegat per un odi irracional que si es filtràs per les esquerdes de les nostres pantalles, seria més mortal que una bomba nuclear.

Presumim de llibertat, de respecte i de moltes altres utopies nostres, però els profunds odis salten com a fúries salvatges per espellar-nos entre nosaltres per religió, raça, color o gènere. Continuam controlats per la nostra barbàrie profunda i ancestral, assedegada de la nostra pròpia sang. També continuam amb les nostres guerres, fabricam bombes a petició dels comerciants de la mort, matam en nom de déus, del petroli, de la llibertat, la prosperitat, el pa i del que vagi sorgint al nostre supermercat de l'horror. I estam governats per la mentida que és, segons Revel, la primera de totes les forces que dirigeixen el món, i està tan normalitzada que s'ha convertit en una veritat aclaparadora i si la contradius és que menteixes, si et manifestes en contra de l'horror és que n’ets culpable, si et compadeixes de l'enemic és que n’ets traïdor, si et pesen els morts que no coneixes és que pateixes d'algun trastorn, si defenses els drets dels oprimits, et tanquen totes les portes, i si reclames els teus drets, t'acomiaden. 

Que la terra sigui lleu per a tots els assassinats per la barbàrie palestinoisraeliana, pau pels assassinats a les seves cases, als seus dormitoris, als seus jardins, als que caminaven pel carrer, assassinats mentre menjaven, assassinats mentre sentien l'horror, assassinats mentre celebraven el Shabat, als que resaven a una mesquita, oraven en una església o gaudien d’una festa.

Per tants motius i raons J’accuse la nostra pròpia incoherència!