Ja tenim al damunt la Borsa oficial (1915)

De l’article del periodista Ramon Suriñach Senties ‘Surinyac’ (Barcelona, 1881-1964) a La Veu de Catalunya (29-III-1915). Tal dia com avui de fa cent deu anys la Gaceta de Madrid va publicar un reial decret que creava la Borsa oficial de Barcelona. Fins llavors el mercat barceloní no oficial de valors era el Casino Mercantil ubicat a l’edifici anomenat Borsí, al carrer Avinyó.

Ja tenim al damunt la Borsa oficial. [...] La Borsa oficial és un fet. Acceptem-lo i diguem la veritat: que no es veu ni se sap clarament el que serà. Ni el nostre criteri ens ho dicta, ni ens l'il·lustren els que creiem superiors al nostre i que hem sol·licitat. Mentre la Junta Sindical del Col·legi d'Agents de Canvi redacti el reglament pel règim interior i sigui aprovat pel ministre de Foment, regirà el de la Borsa de Madrid.

Ja tenim un reglament aplicat amb caràcter provisional. N'hi ha per estona. Costarà que es trobi millor el nostre que el de la Borsa de Madrid. Sortirà allò de “los privilegios catalanes”. I el pitjor del cas és que el de la Borsa de Madrid, que desconeixem, deu ser confós, perquè és tradicional en aquell mercat la constant discussió i enemistat entre el Col·legi d'Agents de Canvi i el de Corredors de Comerç, per la fosquedat i confusió en la delimitació de funcions i atribucions d'ambdós organismes. Així comencem. Sort del nostre sentit pràctic, del nostre amor col·lectiu, que ens fa oblidar prompte les lluites intestines; car tot el que viu i respira a casa nostra té més o menys fondes arrels en la saó patriòtica que ho va amarant tot, encara que no sigui sinó que per esperit de defensa i de clarividència en l'avenir. És per aquest mateix motiu que la nostra sinceritat ens obliga a dir que hem vist de grat els avantatges i les prioritats que en el Decret es dona als actuals corredors de comerç per si es volen passar a agents de canvi. Són gent nostra, d'història brillant [...] i podran mantenir les relacions de confiança amb els seus clients; aquestes relacions que res ni ningú les imposa. De no arribar a trobar-se aquests avantatges, de no passar a ser agents de canvi els corredors de comerç –sembla que la majoria hi passarà–, haurien fracassat absolutament els novicis que haguessin constituït el flamant Col·legi d’Agents. I això tant si haguessin estat gent nostra com si haguessin vingut de fora. Si els de fora no han volgut venir, han fet un gran pensament. Cal dir totes aquestes coses perquè hem de ser serens i sincers, però no càndids, i cal agrair els favors en la mida justa del que valen i no amb entendriments de marxa de Cadis. I per finalitzar direm unes paraules i una profecia. Creiem que quan torni la normalitat econòmica amb la pau d'Europa que portarà la pau a les borses, paral·lelament amb la Borsa oficial es desenrotllarà el mercat lliure d’especulació, que a Barcelona té una importància immensa, sinó que ho digui la clientela de Madrid i Bilbao, sia dintre la Llotja amb caràcter de coulisse, sia privadament en el noble –ferit, però noble– Casino Mercantil. No sabem veure què s'oposarà ni què podria oposar-se (si no es modifica el Codi de Comerç) a aquesta força que és una gran riquesa, no pas nominal sinó efectiva, per paradoxal que sembli l'afirmació. Si això es destorbés, si això no fos possible, tingui’s ben present el que assegurem: la creació de la Borsa oficial en lloc d'haver estat la vida hauria estat la mort de la Borsa de Barcelona.