Les universitats espanyoles volen que les faltes d’ortografia o les de coherència en un text escrit a l’examen de selectivitat restin fins a dos punts. Bona sort als promotors.
Per descomptat que, als 18 anys, un aspirant a la universitat hauria d’escriure sense faltes. Això és el que passava fins fa poques dècades i, si abans passava, també hauria de ser possible ara. Però ara, com expliquen Elisabet Escriche i Lara Bonilla, tota la classe és un clam: “Però si ja m’ho arreglarà l’ordinador!” En realitat, encara és pitjor, perquè amb la IA, no és que t’ho arregli l’ordinador, sinó que t’ho escriu directament.
Hem perdut tanta autoexigència que quan arriba la selectivitat, el mal ja està fet. El problema ve d’abans. ¿Les famílies volen que els seus fills sàpiguen expressar-se correctament des que són petits? Doncs que llegeixin, que facin dictats i que suspenguin fins que aprovin. I això val per a altres preguntes: el sistema escolar, pot garantir que els mestres i professors escriguin sense faltes i dominin la llengua?
Molt denunciar que els poders econòmics i polítics volen que siguem uns analfabets funcionals perquè així no pensarem i no tindrem esperit crític, però després som entendridorament benèvols amb una criatura que als 16 anys no sap posar ni els punts ni les comes. I l’hem anat passant de curs, no fos cas que es frustrés o, encara pitjor, que s’enfadessin els pares.
I en aquest avall que fa baixada en la comprensió oral i escrita no hi ha diferències entre dretes i esquerres (la qual cosa és més greu en el cas de les esquerres, teòricament més amoïnades, i amb raó, pel fet que un poble ignorant sigui un poble manipulable). Consellera, sindicats de mestres, pares i mares, ¿ens hi posem, o ja ens ho arreglarà l’ordinador?
