DirectorJa fa gairebé mig segle que va morir el dictador Francisco Franco, però la seva ideologia feixista i criminal continua viva. Sobretot dins la institució on va créixer, es va fer forta i va usurpar el poder: l’exèrcit espanyol. Els xats de militars sediciosos –retirats o en actiu–, els vídeos d’uniformats cantant himnes feixistes, les cartes nostàlgiques de comandaments jubilats i la col·laboració amb l’extrema dreta d’exjerarques enyoradissos només són alguns dels símptomes d’un problema que fa massa temps que s’ignora.
Ja és hora de fer dissabte a l’exèrcit, d’escurar-ne els neofeixistes tal com fan països com Alemanya. Però en lloc de fer net i afrontar el repte, i malgrat les evidències que es multipliquen, el president espanyol, Pedro Sánchez, ha decidit obviar-lo. Per això ha esquivat fer-hi cap referència al missatge de Nadal que ha dedicat, irònicament, als militars. El comandament suprem de les forces armades, Felip de Borbó, també l’ha evitat en el seu propi missatge nadalenc en què fins i tot ha utilitzat l’eufemisme insultant de “llarg període d’enfrontaments i divisions” per referir-se a la guerra i a la dictadura.
La manca d’un trencament clar amb el franquisme en la Transició va deixar molts forats a la democràcia espanyola i alguns, com el de l’exèrcit, són massa grans per no veure’ls. Els màxims responsables d’apedaçar-lo no només no s’atreveixen a definir amb paraules clares i sense equívocs el problema que hi ha a les forces armades, sinó que ni tan sols en parlen; fan com si res. I això només pot passar per dues raons: o creuen que no cal resoldre res, perquè ja els està bé com està, o no tenen la capacitat ni la força per fer-ho i donen la batalla per perduda.