Ja tenim el meravellós portal ‘Historia Hispánica’
Aquesta setmana, a Madrid, s’ha presentat en societat el grandiós portal digital Historia Hispánica, es veu que pioner a nivell universal. No sé què ha costat, però l’ha pagat el ministeri de Ciència, i sí que he pogut comprovar la pompa amb què s’ha donat a conèixer en un acte sumptuós. L’entitat que l’ha promogut és la Real Academia de la Historia, que va néixer el 1735 sota els auspicis de Felip V i que encapçala qui va ser preceptora de l’aleshores príncep i avui rei Felip VI, Carmen Iglesias, comtessa de Gisbert des del 2014 per obra i gràcia de l’ara emèrit i autoexiliat Joan Carles. Aquell mateix 2014 havia estat escollida directora –era la primera dona a tenir el càrrec– d’aquesta ostentosa Real Academia, al capdavant de la qual segueix als seus 80 anys.
Especialista en el segle XVIII, Carmen Iglesias és, sens dubte, tota una senyora i una gran patriota que acumula premis i càrrecs de postín. A la RAE, per exemple, ocupa el seient E –E d’Espanya, esclar–, que com podeu imaginar-vos és dels més apreciats i que abans d’ella havia estat el de Gonzalo Torrente Ballester, l’escriptor que va proclamar que els dits papers de Salamanca, portats de Catalunya per les tropes franquistes, ho eren "por derecho de conquista". A més de preceptora del nen Felip, Iglesias va ser tutora de la infanta Cristina. Entre molts altres honors ha tingut el de ser membre del Consell d'Estat, des del qual va coordinar el projecte Símbolos de España, i el d’haver presidit l’editorial del diari El Mundo del 2007 al 2011, anys de glòria del Pedro Jota de les teories de la conspiració –el Titadyne d’ETA– pels atemptats de l’11-M. Iglesias també és cronista oficial de la Villa de Madrid. És una grande, vaja.
Però anem al portal en qüestió. En la presentació, per a la qual Iglesias va convocar el seu antic pupil reial, a més de nombroses autoritats, inclosa la vicepresidenta Nadia Calviño, la directora acadèmica va proclamar que, gràcies a Historia Hispánica, "tenim l’oportunitat d'apujar una mica més l’estima dels espanyols pel seu passat". Però quin passat? Doncs aquesta eina tan fabulosa conté informació sobre més de 50.000 personatges, la ubicació de 20.000 esdeveniments i, atenció!, es remunta a 1.350.000 anys abans de Crist. Ho heu llegit bé: la història hispànica sembla que va començar fa un milió llarg d’anys. Tota una precisió acadèmica. Felip VI tampoc no es va quedar curt en el seu discurs: si la seva expreceptora modestament va demanar "més estima" per la història pròpia, el monarca va apel·lar directament a "l’orgull" i va declarar amb solemnitat que la història hispànica "és única al món". ¿Us imagineu que n’hi arriba a haver una altra d’igual? Només ens faltaria aquesta. Doncs sí, en efecte, les històries locals, regionals, nacionals, imperials o el que siguin tenen, ves per on, la característica intrínseca de ser úniques.
En fi. Paraules buides plenes de sentit: caspós nacionalisme d’estat. Patrioterisme. D’això va aquesta anacrònica acadèmia disfressada amb eines modernes, una institució que, per cert, entre els seus socis protectors, al costat de les fundacions dels grans bancs i empreses d’Espanya, en té un que, ai!, tot just també aquesta setmana ha caigut en desgràcia per l’estesa mania de voler pagar menys impostos. Ho heu endevinat: es tracta de la Fundacióm Rafael del Pino. Sí, el de Ferrovial. I perquè el lector s’acabi de fer una idea de quina mena d’institució estem tractant, a la llista –aquesta més curta– dels socis benefactors de l’Academia de la Historia hi ha la Real Asociación de Hidalgos de España.
Vist tot això, no ens ha d’estranyar que l’arqueòleg Alfredo González-Ruibal, ell sí un prestigiós historiador, hagi arribat a la conclusió que el millor que podria passar és que es dissolgués aquesta acadèmia. Però com diuen en castellà, "no caerá esa breva".
