Ja està neta, Barcelona?
Ara que Barcelona tindrà un govern de sociovergència republicana, és el moment d'esperar que la capital catalana torni a estar neta com una patena, tan aviat com s'acabi d'esvair l'influx nefast d'Ada Colau sobre la banda mar de la plaça Sant Jaume. L'anticolauisme ha aconseguit foragitar la seva enemiga, que no adversària, de l'alcaldia, però ha creat una expectativa: segons la idea que han venut, un cop liquidada l'etapa Colau, Barcelona hauria de tornar a ser una ciutat neta i segura, com solen dir en alguns westerns. Però no cal tenir gaires dots endevinatoris per saber que no serà així. La brutícia i la inseguretat eren problemes de Barcelona que venien de molt abans que Colau la governés, i que continuaran molt després que hagi deixat de fer-ho.
La brutícia i el deteriorament del paisatge urbà de Barcelona es deuen al fet de ser una ciutat abocada al turisme de masses. En aquest sentit, hi tenen molta més responsabilitat el govern anterior de Trias, i també els governs socialistes de Joan Clos i Jordi Hereu, que el de Colau, que com a mínim s'ha plantejat –val a dir que sense èxit– acotar d'alguna manera aquest tipus de turisme. És una situació anàloga a la que es produeix a Balears, i en particular a Mallorca (les altres illes són casos diferents: Menorca està una mica millor i Eivissa una mica pitjor; Formentera ha mantingut durant un temps un model de contenció, però és previsible que esclati en el futur immediat). Tant el d'Ada Colau com el de Francina Armengol han estat governs que han intentat posar límits i condicions al turisme, acordats amb el sector. Però la realitat és que aquest mateix sector ha percebut aquests límits i condicions, per acordats i dialogats que fossin, com una forma insuportable d'intervencionisme.
A Xavier Trias se li ha de reconèixer que té, si més no, la virtut de la claredat. Ha tornat a l'alcaldia de Barcelona havent proferit, en campanya, una amenaça que mereix ser gravada a dalt del portal de l'Ajuntament: “No voleu turisme? Doncs a passar gana”. El seu model de ciutat és un que necessita els turoperadors, els hotelers, les plataformes de lloguer turístic i els fons voltor com a agents econòmics, i no se n'amaga. Passa el mateix a les Balears, on tots aquests honrats creadors de riquesa han expressat públicament no la seva satisfacció, sinó directament la seva eufòria, pel canvi de govern autonòmic: “Per fi s'haurà acabat l'intervencionisme”, va arribar a dir la presidenta de la Federació d'Hotelers. Mentrestant, podem afirmar una cosa: si el motor econòmic consisteix a embotir 12 o 15 milions de turistes a Barcelona o a Mallorca, a especular amb l'habitatge fins a fer-lo inassequible a la població, a gentrificar barris i pobles, i a consolidar un model laboral basat en el sector serveis –amb xifres que fan por d'abandonament escoltar i, oh sorpresa, de manca de comprensió lectora per part dels joves–, el que segur que tindrem serà inseguretat, brutícia i degradació del paisatge. I droga, molta droga. Però en fi: si no voleu això, doncs a passar gana.
