Jack Dorsey, fes l’esmorzar!
Llegim a l’ARA un reportatge sobre el cofundador de Twitter Jack Dorsey. Llegim que “el despertador li sona cada dia a les cinc de la matinada” i comença el dia enviant-li un missatge de text a la mare, fent una meditació i un esmorzar consistent en un got d’aigua amb sal i llimona. Només fa un àpat, al vespre. Va al despatx caminant vuit quilòmetres. Medita dues hores al dia.
En podem parlar, d’aquesta rutina austera però privilegiada. Llevar-se a les cinc a mi no em semblaria malament, anar caminant a la feina vuit quilòmetres tampoc. Molts comencem el dia fent esport. Meditar dues hores, està bé. Vol dir que té temps, que no ha d’anar al súper. I s’entén, pel poc que menja. Això de només fer un àpat a la nit ho entenc si ets el Dalai Lama o una model dels anys noranta, però també entenc que no tothom ha de ser en Philippe Regol i trobar un plaer màxim en l’esmorzar de forquilla.
Hi ha milionaris que són poc donats als plaers del món. O potser és que ja s’hi han dedicat i ara estan de tornada. Els que no en som, de milionaris, sempre pensem què faríem amb molts diners. ¿Viatges, restaurants, concerts, tots els llibres del món, serveis, massatges, oenagés? Molt sovint pensem a qui els repartiríem. Quan veig milionaris austers sempre penso que, tant per tant, si resulta que no s’han de gastar els diners en tots aquests plaers, podrien repartir-los entre els que fan un àpat al dia, però per pobresa.
De tota manera, el principal actiu que té un milionari és el temps. Té temps, perquè no ha de treballar com un escarràs. Té temps, perquè no ha de patir per si el mes que ve no renova. Té temps, com ho demostra el fet que pugui meditar dues hores. I si té temps, aquest milionari que ens ocupa, diguin-me: com és que li envia un missatge de text a la mare? Com és que no li truca? Com és que no la va a visitar per fer l’esmorzar amb ella, si vostès, que no són milionaris, sí que ho fan?