Jesús sentiria vergonya
Si Jesús tornàs a néixer, no tindria més remei que sentir vergonya aliena en contemplar aquesta societat, suposadament d’arrel ‘cristiana’. La creu s’ha convertit en un símbol macabre de màrqueting (potser la de Jesús és l’única marca que ha triomfat fent de la mort una bandera) i els suposats creients, amb els seus actes, a qui realment honoren és als mercaders dels temples, que han construït les catedrals del nostre temps: els grans centres comercials. Les cerimònies religioses ja no es fan a les esglésies sinó a botigues de conegudes marques esportives i a outlets que prometen el paradís a la Terra en forma de descomptes. La comunió ja no es rep de mans d’un sacerdot, sinó passant la targeta de crèdit a la caixa, de camí a la qual trobarem calcetins a preus irresistibles, bosses de plàstic que semblen de pell per menys de 20 euros i fundes divertides i acolorides per a tota mena de telèfons mòbils.
Si Jesús tornàs a néixer hauria d’analitzar què ha sortit malament. Perquè aquest món, que compta els anys en positiu a partir del seu naixement, mostra oi per les persones que ell estimava –per si algú no ho recorda, eren els pobres– i, en canvi, se sobreexcita amb la darrera colònia d’una coneguda marca de moda i amb les tendències per a la temporada tardor-hivern. Tenir una peça d’animal print és cabdal enguany i tampoc no hauríem de sortir al carrer sense les esportives que du tothom. No sigui cosa que sembli que volem ser uns inadaptats. Actualment, la penitència és el sagrament que practiquen les persones que voldrien tenir més i més coses, però que viuen en un estat d’ansietat permanent perquè no poden abastar tot el que desitgen.
Potser una prova de la inexistència de déu és que encara no ha arribat l’apocalipsi, i mira que feim mèrits per gaudir d’una fi del món inoblidable. Aquestes festes menjarem fins a rebentar, sense fam, com a dements –com que els animals són molt més savis que nosaltres, ells mengen per necessitat. Beurem fins a no saber ben bé ni on som ni què feim, i col·leccionarem anècdotes ridícules per amollar riallades després de les festes. Omplirem ca nostra de regals innecessaris, que no fan gaire il·lusió i fingirem una alegria que s’evapora a mesura que trencam un embolcall insuls i infantiloide. Si Jesús tornàs a néixer, pensaria que li ha tocat venir a un món decadent i banal. I tindria raó.
