#JoAmbNoguera
Palma, des que és Palma, ha tingut 138 batlles. El primer va ser Marco Antonio Cotoner i Sureda, un oligarca que va prendre possessió del càrrec sota l'ombra del Decret de Nova Planta. El darrer, el popular Jaime Martínez, que va obtenir la primera vara ara fa uns dies. De tots ells, només vuit han estat triat per sufragi universal, i només un ha estat elegit per un partit com MÉS, Antoni Noguera.
Noguera va ser batle entre el 2017 i el 2019, i ho va ser un poc de xamba, siguem sincers. Recordem que a les eleccions del 2015 es va produir un trasbals a la Pell de Brau. Desenes d’ajuntaments de l’Estat miraren a l’esquerra del PSOE, i Ciutat no va ser una excepció. El PP del TIL, d’Isern, Rodriguez i Bauzá, va perdre la majoria absoluta. Dins l’esquerra, el PSOE va aconseguir 6 regidors, davant els 5 de la candidatura de Podem i els 5 que va aconseguir MÉS. Els resultats permeteren negociar un pacte de govern progressista, i el triple empat va dur a repartir-se l’alcaldia entre el candidat socialista i Antoni Noguera. Seria pels pèls, però Palma tindria un batle sobiranista per primera vegada en la seva història.
Durant el període 2015-2019 es varen fer moltíssimes coses: s’impulsaren les polítiques socials, la participació i una nova mobilitat. A més, des de l’àrea d’urbanisme es va plantejar un nou model de ciutat, on els eixos cívics i els arbres prenien el protagonisme. En matèria turística es prohibí l’AirBnB a pisos, una mesura pionera a escala europea. L’associació Fevitur, emprenyada per aquesta decisió, va interposar una querella absurda contra Noguera. El que ells no esperaven és que els sortís el tir per la culata. Aquesta injustícia va generar una gran resposta solidària que es va plasmar en un manifest de suport: #JoAmbNoguera.
Ara bé, siguem sincers, no tot foren èxits. Moltíssimes propostes varen quedar a mig fer o directament al tinter, com la compra de l’edifici de GESA, la reinstauració del tramvia o la millora de la neteja i del manteniment viari. És en aquest context arribarem a les eleccions municipals del 2019, que foren un bany de realitat.
La feina feta, la mobilització del teixit associatiu, l’alt grau de coneixement de Noguera i la seva bona valoració no varen arribar a convèncer l’electorat. MÉS va perdre 10.000 vots, dos regidors i la possibilitat de revalidar l’alcaldia.
En aquell moment jo era un estret col·laborador de Noguera, i em vaig sentir profundament decebut amb els resultats. Les eleccions del 2019 deixaven clar que era la fi d’un cicle de canvi on molts havíem somiat amb impugnar el Règim del 78. A més, es constataven les limitacions del projecte engrescador que havia estat MÉS. Per a molts votants, l’ecosobiranisme no existia perquè no sortia a la tele o TikTok. Per a altres, era el partit dels amics d'ETA i Puigdemont. Els ecosobiranistes vàrem ser incapaços de generar dinàmiques pròpies en un context advers i polaritzat, amb la por a Vox damunt la taula (us sona aquest cantet?). A més, el nostre partit no havia estat a l'altura, capficat en picabaralles internes i l’electorat no ho va perdonar. El dia de les eleccions, molts d’antics votants de MÉS no tingueren cap problema a marxar a l'abstenció o votar opcions més moderades i espanyoles, com els socialistes. Per què passava?
Crec que la dinàmica va ser estatal. Amb l’excepció de Barcelona i València, l’esquerra perdia l’alcaldia a desenes de grans ciutats. Les places ja no somiaven canvi, sinó estabilitat, i la gent va votar en massa al PSOE de Pedro Sánchez. S’havia acabat un període del qual Podem i MÉS s’havien beneficiat en termes electorals, però que poc havien fet per generar i mantenir-ne l’espurna.
Al 2020 Noguera va dir que es retirava, i avui ja no és regidor a Cort. El projecte que representava ha acabat, és així. En comença un altre, liderat per Neus Truyol, ara des de la trinxera. Cal, doncs, donar les gràcies als regidors i càrrecs que han fet feina durant aquests anys de manera incansable per Palma, i, sobretot, cal agrair als centenars de simpatitzants que, com formiguetes, amb un peu a la institució i l'altre al carrer, fan de MÉS la força de la gent.
Perquè MÉS és un projecte, un model de ciutat i uns anhels que van més enllà d’una o altra persona, fins i tot de les pròpies sigles. L’esquerra mallorquinista té un segle de vida, i el seu somni –amb totes les seves limitacions– és hereu de les reivindicacions del moviment veïnal, així com de l’ecologisme i el nacionalisme. És un model de ciutat que arrela amb el teixit associatiu més combatiu, que connecta amb la Palma que no es resigna a ser un simple aparador per a turistes. És la ciutat de la gent que la vol viva, culta, dinàmica, orgullosa del seu passat i tradicions, oberta al món, sostenible i al servei de la majoria. Hem estat. Som i hi serem. Ara més que mai. Seguim?
