Joan Gelabert i Rian: de l’escriptura a la contemplació
El 24 de setembre d’enguany la notícia va recórrer sa Pobla en pocs minuts. L’escriptor Joan Gelabert i Rian havia finat a la matinada, després d’uns mesos de lluita contra una greu malaltia. El cert és que ens va trasbalsar, no ens ho esperàvem. Veritablement, en Joan no feia gaire vida de poble, jo diria que vivia amb un cert recolliment i una austeritat quasi eremítica. Estava jubilat i sí, tothom coneixia la seva passió pels llibres i per l’escriptura. Tret dels diumenges al matí –quan sortia a fer un tomb fins al mercat amb els seus dos amics corals de tota la vida, en Joan Company i en Joan Llabrés– el vèiem poc, però sabíem que hi era. Afortunadament, ens queda la memòria d’allò viscut i, especialment, la seva abundant obra publicada.
Aquell mateix dia, des de l’Arxiu Municipal pobler, vàrem escriure a correcuita un breu text que servís de comiat i per difondre el que havia succeït. La vida d’estudi i la tendència al misticisme que havia viscut i transmès en Joan ens imposaven un respecte especial. Després de la sorpresa inicial, la gent, el poble, va quedar sota un paraigües de quietud i silenci. Els tramvies deixaren de circular. Amb la redacció d’aquell breu obituari ja ens vàrem adonar que teníem un desconeixement o buit important de la tasca que ell havia fet els darrers anys. De llavors ençà, lentament i amb l’ajuda de Joan Company 'Real' n'hem reconstruït les peces que ens mancaven. Tan sols va publicar trenta-set llibres, alguns d’ells de diversos volums, quasi res. Personalment, després de la lectura de l’obra El bosc sagrat (2014), no havia llegit altra obra seva. Sense adonar-me’n, em vaig perdre la seva obra més lul·liana.
La seva primera obra publicada –l’única en castellà– fou de poesia –de fet, els darrers anys en Joan deia de si mateix que es considerava un poeta místic– es titulava Los poemas del Bardo (1980). Aquesta obra pertany a la seva època d’estudiant de Dret a la UIB. Als anys vuitanta estudià en profunditat la llengua catalana i començà a produir-ne obres, que aviat guanyarien alguns premis literaris i l’ajudarien a aprofundir dins l’ànima humana. La literatura era per a ell una necessitat i una passió. Les seves primeres obres seran de gènere novel·lístic, en Joan treballarà temàtiques com la soledat, l’amor, les contradiccions i les febleses humanes, la recerca del coneixement interior, etc. Eren novel·les que li varen permetre el joc de l’estudi i el descobriment del comportament humà en tota la seva extensió, especialment l’espiritual. D’aquells primeres publicacions en destacarem L’homo que no sabia qui era'(Premi Ciutat d’Eivissa. 1995), El rumor'(Premi de narrativa Ribera d’Ebre 1998), El somni més bell (Premi Ciutat d’Elx 1998) i La maleta dels mots (2002).
L’escriptura i l’incansable treball que va fer al llarg dels anys el conduïren a Ramon Llull, begué del seu mestratge i en va emergir una obra plena de misticisme, que amarà la seva vida humana. Aprofundí any rere any en el seu estudi, de caràcter autodidacte. Començà a passar al català contemporani el Llibre d’amic i amat (2004). No deixà de conrear la poesia ni altres finestres espirituals, en són bona mostra els Tankas i haikús del bon amor (2003), Testament de Llum (2009) i la seva obra poètica més important, l’Antologia poètica (2013) que esdevindrà un cert comiat a la literatura convencional. A partir d’aleshores només es dedicarà a la mística de Llull, fins als dies de la seva mort sembla que va competir en una cursa contrarellotge, volia escriure i compartir tantes coses! Pens que ens volia mostrar el camí de llum que ell havia trobat. Ara sabem que es va enamorar dels poemes d’amor del beat. En Joan es transforma en un foll i en un ocell que canta cada dia les meravelles de la vida i camina incansablement a la recerca de la 'Llum'.
"Hi hagué una època en què l’existència es manifestava d’una altra manera, en la qual es concebia la plenitud. Una època remota, enllà de tota memòria i de tota història, una època en què el gran silenci tenia cabuda i el temps ordenava la marxa de les grans estacions, l’ època primigènia en què l’ésser humà reconeixia la seva filiació amb l’Origen. Aleshores la mort no era cap tabú, ni la vida cap obstacle al món espiritual..." (De Testament de Llum).
Al llarg d’aquests anys en Joan deixà de sortir al món, no ho necessitava. Amb la pau espiritual trobada en tenia prou, habità al seu estudi, dins la 'contemplació'. El seu món seran les finestres de dos carrers i el cel immens per coberta. A les darreres obres publicades de caire més místic hi ha 'El bosc sagrat' (2014), el Llibre dels mil proverbis (2016), el Llibre de la contemplació en Déu (2017, en set volums), l’Arbre de filosofia d’amor (2019), entre d’altres. Els mesos de malaltia en Joan Gelabert pregà al Déu de Llull una sola cosa: disposar de quatre mesos de salut i vida per acabar El somni de l’esperit, l’obra que tenia començada. La petició no va ser atesa i en Joan inicià el viatge cap a l’eternitat, segurament trobant la llum de la invisibilitat que esdevé visible. Quasi quaranta obres de qualitat publicades, unes obres que el futur ens desvelarà.
Pere Perelló és escriptor
