DirectorLa polèmica de la setmana és el plus de 22.000 euros l’any que reben els alts càrrecs del Govern que treballen a Mallorca tot i que tenen la residència fixada fora de l’illa. D’entrada, la quantitat sembla exagerada –caldria saber què en queda després de pagar els impostos– i és sorprenent i barroer que ni tan sols s’hagi de justificar aportant els rebuts del lloguer. Però el plus es va pensar per permetre que professionals de les altres illes poguessin treballar a Mallorca sense haver de deixar de residir, encara que fos només els caps de setmana i les vacances, a ca seva. El debat de fons és si aquesta indemnització que havia de garantir la igualtat d’oportunitats a tots els illencs –fins que el PP la va canviar– ha de servir també perquè els que han vingut a treballar des de qualsevol lloc d’Espanya ho tinguin més fàcil per mantenir la seva residència fora de les Balears. El Govern ha de finançar que els seus alts càrrecs puguin estar empadronats fora de les Balears?
El debat és pertinent. L’esmena de MÉS per tornar el plus a la versió original té sentit –tot i que no prosperarà. Per això, sorprèn que el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, hagi optat pel victimisme identitari per atacar-la i defensar-se de les crítiques per la mitja dotzena d’alts càrrecs de Podem que tenen la residència fora de les Balears i cobren el plus. No, els ecosobiranistes no han fet l’esmena per defensar els mallorquins contra els “forasters”. I insinuar-ho, com ha fet Yllanes, és un joc perillós. Cercar reduir el debat a aquest enfrontament imaginari pot aconseguir aquest propòsit. I seria nefast per a tots. El 43% dels mallorquins hem nascut fora de les Balears i els polítics no poden jugar a enfrontar-nos els uns als altres.