Joe Biden i l’abisme nord-americà
La probabilitat que el republicà Donald Trump torni a ser president dels Estats Units és avui molt més alta. Per molt increïble que sembli, l’home que després de perdre les últimes eleccions es va resistir rabiosament a acceptar el resultat i va estimular l’antidemocràtic assalt al Capitoli que va fer sacsejar la democràcia nord-americana està cada cop més a prop de tornar a ocupar la Casa Blanca. Com un bumerang, ha aconseguit revertir el seu protagonisme com a incitador d’aquella irrupció armada a les institucions fins a agafar una embranzida que ara sembla imparable davant un Joe Biden desdibuixat, debilitat, incapaç de frenar el vendaval de mentides i demagògia del republicà.
L’estantís paper que el president i candidat demòcrata va fer durant el primer debat televisat ha deixat en estat de xoc el Partit Demòcrata. I ha disparat les alarmes en una part d’Europa. La perspectiva del retorn del populista Donald Trump fa tremolar la diplomàcia internacional: la seva imprevisibilitat i frivolitat el converteixen en un factor d’inestabilitat i polarització globals, en un estímul més per als puixants partits d’extrema dreta que assetgen la democràcia a Europa i en un sotrac per a la lluita contra el canvi climàtic. Ara mateix, Trump és un gran perill molt real i Biden és un gran problema molt evident.
L’única solució és que els demòcrates donin un cop de timó, en un gest que seria tant inèdit com necessari si, en efecte, es vol parar els peus al trumJoe Biden i l’abisme nord-americà pisme. És a dir, que Biden faci un pas al costat i emergeixi una nova figura com a candidat demòcrata. Van tard. Falten quatre mesos per a les eleccions. Però és això o deixar-se caure pel pendent del fatalisme d’una derrota dolorosa. Ja no és creïble l’autoengany que ha acompanyat fins ara el Partit Demòcrata i l’equip de Biden. Els indicis eren molt visibles des de fa temps, però han estat ignorats: lapsus, oblits, descuits, dubtes en directe... Tot això s’ha vist de cop concentrat en un debat que, lluny d’iniciar la remuntada, pot suposar el definitiu declivi. Probablement, els demòcrates van creure que no haurien d’arribar a aquest duel: van confiar que la justícia els faria la feina, però el que ha passat ha estat que, gràcies a l’habilitat sense escrúpols de Trump, aquest ha convertit cada condemna en un trumfo victimista, ha reforçat el seu lideratge dins els republicans i ha continuat minant i desvirtuant el debat públic al seu gust. En aquest terreny de joc, Biden no ha sabut erigir-se en una autoritat i un antídot creïble.
Costa de creure en un miracle. Fins i tot costa molt de creure que Biden pugui optar a un segon mandat, no només per la dificultat de batre l’impresentable rival republicà a les urnes, sinó per la dubtosa capacitat de governar els EUA a causa de la seva salut precària, cada cop més difícil de dissimular. Una debilitat que li pot restar suports de tota mena. La democràcia estatunidenca afronta un abisme. I el temps per reaccionar és molt curt.
