Gili acaba de publicar la traducció de Cataracts, el llibret on Berger descriu la recuperació després d’una doble operació de cataractes patida el març de 2010. Per qui ha tant mirat i tant escrit sobre mirar, degué ser aquell un moment ben punyent. Dos retrats de Berger fets per Miquel Barceló mostren la nineta, d’un blau més innocent que el de l’Angelico, protegida al fons del pou de l’ull, com dins un niu.
Berger explica el que veu quan ja està operat d’un ull: “Si només mir amb l’ull dret, tot pareix gastat; si ho faig amb l’esquerre tot sol, tot pareix nou”.
Aquesta mateixa impressió ambigua, que recull il·lusió i terror, aurora i mort, és la que ens arriba si repassam premsa obrera de l’any 36. Avancen els dies, setmana rere setmana, amb l’eufòria pel triomf electoral del Front Popular, cap aquell dissabte 18 de juliol que es va atracant, cec, en un calendari que res no atura.
¿Cap a on miraven, què veien els setmanaris obrers, és a dir democràtics, en el darrer exemplar publicat abans del 18 de juliol del 36?
Cultura Obrera n. 91, anarquista, 16 de juliol. A primera pàgina, el titular és per l’article “Gocemos del libre vivir”; al costat: “Los traidores de siempre en acción”, contra la UGT. A contracoberta, un article de títol paròdic, “¡Visca Catalunya lliure!”, contra els ‘separatistes’, que són uns ‘vampirs’ que només cerquen doblers, i on es llegeix: “¿Qué nos importa a los catalanes que nos gobiernen Companys, Gil Robles o Lerroux?”. Efectivament, la perspicàcia política i l’instint de classe dels anarquistes, sempre tan decoratius com inútils, no diferencia, el 16 de juliol, entre la petita burgesia democràtica de Companys, el feixisme de Gil Robles -‘el Jefe’- i el lladre Lerroux.
La resta, textos sobre pedagogia i sobre prostitució, i lectures recomanades, per fer front a “la hora de la realidad”: Manual del Individualismo, Así hablaba Zaratustra y Desnudismo integral.
El Obrero Balear n. 1801, socialista, 17 de juliol. Article principal a primera pàgina: “El Orfeón Proletario”, per Alexandre Jaume (que s’havia oposat a la dissolució dels partits i organitzacions feixistes); al costat: “La convivència social por encima de credos políticos, sindicales y religiosos”; a sota “Deportes. Ante una confraternitzación democràtica”. A pàgines interiors, articles sobre “¡Madre, defiende a tu hijo!”, “Vino de honor”, “El Folklore mallorquín en Barcelona”, cinema, necrològiques i anuncis (Fonda La Estrella, Navarrete sastre, Quintana sastre, Primavera y verano en La Filadora...). A contraportada, el capítol 13 de l’informe “El escandaloso affaire del Crédito Balear, SA”.
Nuestra palabra n.144, comunista, 16 de juliol de 1936. Amb línies retxades per la censura, activa a Mallorca (contra els comunistes) sis mesos després de les eleccions. A primera pàgina: “Acción rápida y terminante contra el fascismo asesino”, article d’Andreu Sureda -el matarien un mes més tard-, on es llegeix: “Eso de que los fascistas en Baleares no son un peligro es un mito que debe desaparecer de la cabeza de todo político de izquierda”. Una il·lustració, amb el peu: “Los poderes públicos -y a ello las masas populares les ayudarán- deben poner fin a las bravuconadas de la reacción y el fascismo”. Un article: “Una advertència cordial a nuestros camaradas de la UGT y el Partido Socialista”, demanant cohesió “entre los dos partidos obreros de Baleares: P. Comunista y Socialista”.
A contracoberta, “El momento político. El asesinato del teniente Castillo. La muerte de Calvo Sotelo” i “Una proposición de ley de la minoria comunista. Se pide la disolución de las organizaciones fascistas y reaccionarias y la suspensión de toda su prensa”, amb una petició al Governador: “Sr. Gobernador: en Madrid, el Gobierno ha suspendido indefinidamente a los periódicos Ya y La Época, por sus incitaciones contra la República. En Mallorca debe hacerse lo mismo con El Luchador, Bon Mot, Correo de Mallorca y toda la prensa ladina de derecha, por su lenguaje procaz e insultante. ¡Hay que acabar con los conspiradores y sus voceros! ¡La salud del régimen lo exige!”.
En pàgines interiors, informació de lluites obreres a les tres illes, lligant-les a la repressió a l’Alemanya nazi: “¡Hay que salvar a Edgar André!” (El primer batalló de les Brigades Internacionals duria precisament el nom d’Edgard André, treballador comunista, empresonat l’any 33, torturat, condemnat a mort i assassinat al novembre del 36.)
¿És possible que a Mallorca només fossin els comunistes qui haguessin comprès i denunciat la situació política i la necessitat d’una acció governamental i popular decidida, unitària i urgent contra el feixisme?
Els fets són aquests, la resposta és davant dels ulls. Però és bo, per veure-la, tenir-los nets de cataractes i teranyines.