Jornada escolar i model econòmic

Fa un grapat de dies es varen publicar en un mitjà informatiu de les Illes Balears un parell de notícies relacionades amb la jornada contínua de l’alumnat. Segons una investigació del sociòleg Daniel Gabaldón, de la Universitat de València, en col·laboració amb Kadri Táht, de la Universitat de Tallin, la implantació de la jornada continuada en els centres educatius espanyols des dels anys 90 “impacta en la salut i el benestar de l’alumnat”.

Segons aquest estudi, amb aquest tipus de jornada els infants i joves descansen i mengen pitjor, fan més deures, dediquen més temps a les pantalles i s’han d’aixecar massa prest. En aquest mateix sentit, cal tenir present que recentment un organisme com l’OCDE emetia les seves recomanacions sobre l’abandonament escolar amb una crida perquè s’avaluàs el retorn a la jornada partida.   

Pel que fa a les Illes Balears, la pràctica totalitat dels centres públics d’Infantil i Primària tenen jornada contínua, amb molt poques excepcions. En el cas dels instituts i la resta d’ensenyaments, tots tenen la jornada en un sol torn. Per tant, són unes recomanacions que afecten de ple l’organització i les decisions dels consells escolars del nostre sistema educatiu. 

Intentem mirar-nos tot això amb una mica més de rigor i amb un xic d’anàlisi crítica. Crida l’atenció que organismes com l’OCDE augmentin la seva pressió sobre la demanda de la jornada partida, unes entitats que representen la gent amb més poder adquisitiu. Amb quina intenció fan totes aquestes proclames? 

La proposta de l’OCDE pot anar en la línia, subtil i molt ben pensada, d’exonerar les empreses de la conciliació laboral i familiar i de fer-la repercutir en el sector públic, d’acostumar la futura classe treballadora a extenses jornades laborals i a fer més gran el marge de benefici dels menjadors dels centres privats i concertats. Tota una operació per alliberar el sector productiu privat d’una demanda tan important i que, per sistema, queda arraconada com la conciliació laboral. 

No és de rebut que l’escola hagi de ser l’única eina o mecanisme de conciliació entre el món laboral i les famílies. Necessitam de manera urgent que les administracions, això és la resta de conselleries del Govern de les Illes Balears, i sobretot les empreses es creguin de veres la posada en marxa de mesures de conciliació. 

Amb un exemple n’hi haurà prou: entre escola matinera, jornada partida, servei de menjador i activitats extraescolars, l’alumnat passarà més de deu hores diàries en l’entorn escolar, al marge de la família, el barri o els seus espais de lleure amb els amics. És una conciliació unidireccional en què l’escola carrega amb tota la responsabilitat de la conciliació, com si no tengués prou feines i reptes per endavant. 

El monocultiu econòmic illenc, que els empresaris no volen canviar de cap manera, necessita mà d’obra barata amb jornades laborals molt llargues, a les quals s’han d’acostumar els escolars des de ben petits. L’empresa privada tampoc està disposada a assumir el cost de la conciliació, per més que la normativa vigent li ho exigeixi. 

En el cas del País Valencià, per exemple, organitzacions del sector turístic proposaven fa poques setmanes posposar l’inici de curs per tal d’allargar la temporada alta i poder penjar més dies el cartell de ‘complet’. 

Per la seva banda, la Fundació Episteme, una entitat sorgida l’any 2020 formada exclusivament per docents, presentava un seminari dedicat a la jornada contínua en què reportava beneficis com una major receptivitat de l’alumnat en horari de matí, una reducció de la fatiga i l’estrès, més temps per passar en família, una millor conciliació i una reducció de l’absentisme. No hi ha cap dubte que el debat és damunt la taula i cada sector té les seves dades i punts de vista diferents. 

Cal fer, davant un escenari tan dispar i fins i tot contradictori, una consideració pedagògica: és necessari un debat educatiu sobre la qüestió i no consideracions d’organismes econòmics que tenen molt clar a quins interessos serveixen. Fa anys que l’OCDE opina sobre qüestions com el lideratge pedagògic o de quina manera s’han de seleccionar i formar els directors dels centres, amb propostes que trenquen la cooperació entre iguals i la democràcia a les escoles i instituts.     

A les Illes Balears tenim un model econòmic que provoca fracàs i abandonament escolar, a més de precarietat laboral i un accés a l’habitatge cada vegada més complicat, per no dir impossible. Ens hem de plantejar si volem que l’escola sigui una peça més d’aquest engranatge que ens fa més pobres, més infeliços, més incultes i gens sensibles a la cura del nostre medi ambient. Ho pensam bé?