A José Alberto Hernández

Des de diumenge, quan li vas etzibar a l'entrenador de l'Espanyol que no entenies el català "gràcies a Déu", que el teu nom és notícia. Comentem-la. Per començar, segur que ja saps que, en realitat, Déu no té res a veure amb el coneixement de llengües. La ignorància és cosa teva. Però tu vas anar molt més lluny, vas presumir de la ignorància, tot agraint al cel no entendre el català.

Has de saber que el responsable d'aquesta benedicció tampoc no és Déu, sinó Espanya, que fa segles que té un motlle perquè la gent parli exactament com tu vas parlar diumenge i que en parli públicament, perquè el menyspreu al català no només no comporta cap retret legal o social sinó que més aviat et fa aparèixer com un espanyol amb les conviccions molt ben posades. Diumenge et va sortir de dins el peó amb què us converteix la cultura identitària espanyola, un dels valors constitutius més importants de la qual és la catalanofòbia acompanyada d’aquella superioritat acomplexada que Antonio Machado va descriure magistralment quan va escriure allò de "desprecia cuanto ignora". 

Acabo. És probable que pensis que no n'hi ha per tant. Jo també vaig estar temptat de pensar-ho quan vaig sentir-te en directe per la ràdio, perquè d'expressions com la teva ens n'hem de sentir dir moltes, al cap de l'any, i et surt allò de "el mejor desprecio es no hacer aprecio". Però ets periodista, o almenys per això et paga Televisió Espanyola, que és un mitjà públic que també emet en català, i hauries de saber que amb les paraules es pot fer molt de bé i molt de mal. I això tampoc no és cosa de Déu, ni d’Espanya. Aquí, la tria és teva i de la teva ètica professional.