"José Antonio! Presente!"

Novament, com ja va succeir amb Franco i amb Queipo de Llano, un feixista important del segle XX espanyol ha estat exhumat sense que el fet hagi tingut una major transcendència. En el trasllat de les despulles de José Antonio Primo de Rivera, fundador de Falange Española, des de la cripta de Cuelgamuros fins al cementiri de San Isidro, s'ha seguit la mateixa rutina que en els casos anteriors. Un tracte asèptic, profilàctic es pot dir, per part del govern, d'un material històric que remet directament a les foscúries del segle XX espanyol: una Guerra Civil i una dictadura militar, impulsades per determinades elits per blindar els seus interessos, encara que fos a sang i foc i al preu de sumir un país sencer en la misèria material, moral i intel·lectual.

Encara a l'actualitat, com s'ha pogut veure en les actituds dels manifestants feixistes que van esperar l'arribada de les restes a San Isidro, el nom de José Antonio és cridat juntament amb l'exclamació "Presente!". Fan referència així al fet que Primo de Rivera va ser afusellat pels republicans, a Alacant, el 20 de novembre de 1936 (exactament 39 anys abans de la mort de Franco, que va proclamar sempre que governava d'acord amb els principis ideològics joseantonianos), però que ells l'han seguit considerant sempre present en les seves vides (i sobretot en les dels altres). José Antonio era fill del general Miguel Primo de Rivera, el dictador que va governar Espanya entre 1923 i 1930, després d'un cop d'estat que va poder perpetrar amb el vistiplau de l'aleshores rei Alfons XIII de Borbó, besavi de l'actual rei Felip VI i avi de l'emèrit Joan Carles. La germana de José Antonio, Pilar Primo de Rivera, va ser la fundadora de la tenebrosa Sección Femenina de Falange, que s'encarregava d'adoctrinar les nenes i joves en els valors d'un patriarcalisme despòtic i obcecat.

Totes aquestes són informacions molt bàsiques i molt recents, encara que una gran part de la ciutadania les desconegui i li semblin tan remotes com la Guerra de Troia. En especial, és interessant saber quina és la proximitat, per no dir la connexió directa, entre les idees de Falange i del franquisme amb la dreta i l'extrema dreta espanyoles d'ara: tant de Vox, com de Ciutadans, com de bona part del PP. Per exemple, quina és l'ascendència de l'ideari defensat per Pilar Primo de Rivera i la Sección Femenina en la reacció de la dreta (a la qual ha acabat unint-se el PSOE) contra la llei del només sí és sí. Seria bo aprofitar aquests actes de memòria històrica (o de memòria democràtica, com es diu la nova llei sobre la qüestió) no tant per marcar interessos de partit o de govern com per difondre quin ha estat i quin és el pes i la importància de la dreta ultranacionalista en la societat i la política actuals. Però això equivaldria a començar a reconèixer les febleses i les mancances de la democràcia espanyola i del seu sistema polític i institucional, i això sí que no es farà. Per això mateix, alguns segueixen saludant a la romana i cridant "Presente!". Amb absoluta tranquil·litat.