Josep Massot i les Publicacions de l'Abadia

Els 80 anys que acaba de fer Josep Massot i Muntaner –el pare Massot– ofereixen molts motius per a la celebració. Però potser la seva tasca de mig segle al capdavant de Publicacions de l’Abadia de Montserrat (PAM) reuneix gairebé tots aquests motius. Fins i tot el de la celebració de la vida. Com diu ell mateix a David Ginard i Féron, en el llibre de converses Josep Massot i Muntaner. El combat per la història, que acaba de publicar Lleonard Muntaner, “vaig començar essent l’editor català més jove i he acabat essent el més vell i preocupat per la meva successió, més aviat difícil”. Algunes males –o bones– llengües diuen que quan el pare Massot no hi sigui, a Montserrat necessitaran cinc o sis monjos per fer la seva feina, de tan prolífic que ha estat. De fet, si celebram públicament la seva vida, és per tot el que ha fet per il·lustrar la de tots. La celebració col·lectiva d’una vida és una acció de gratitud.

Escrivia Sebastià Alzamora dijous passat sobre Massot i Muntaner que “no és exagerat considerar la seva contribució com una veritable estructura d’estat”. I és, altra vegada, sobretot amb el segell editorial PAM –també amb la revista Serra d’Or– que aquest mallorquí, des de Catalunya, des de l’abadia que és tot un símbol de la cultura catalana, ha contribuït a fer Països Catalans que, mentre no es permeti altra cosa, és o hauria de ser una estructura d’estat cultural. Amb el rigor i l’aprofundiment en la recerca que sempre ha caracteritzat la seva feina d’historiador –deien també les males llengües que als seus llibres ocupen més espai les notes a peu de pàgina que el text–, l’editor Massot i Muntaner ha anat teixint un catàleg de centenars de llibres sobre la història medieval, moderna i contemporània, amb un pes molt notable de les Illes, sense complexos ni discriminacions. Amb la naturalitat de qui sent la unitat d’una cultura.

Els llibres de Publicacions de l’Abadia de Montserrat no han ocupat ni ocuparan un lloc a les taules dels més venuts, però són llibres necessaris sense els quals la nostra cultura caminaria coixa. Són necessaris en el sentit que, si has d’estudiar moments i fets clau de la nostra història, et descobriràs cercant un llibre o un altre de Publicacions de l’Abadia de Montserrat. I darrere, i davant, et toparàs amb el pare Massot i amb el seu sentit de la feina i del país.

Per cert que, tan medieval com és l’editorial PAM –la més antiga d’Europa, de finals del segle XV–, no té el catàleg de títols a internet. Potser seria un bon regal a qui l’ha dirigida 50 anys dels 80 de la seva vida, que qualcú posàs els títols a l’abast de tothom.