El jove president

SI ELS ORGANITZADORS de la presa de possessió del president Aragonès volien reflectir l’arribada d’una nova generació, ho van aconseguir. La cerimònia va ser breu, com correspon al mandat televisiu i l’edat de la impaciència. El president mateix va interactuar amb un pomell de servidors públics amb la naturalitat de qui està avesat a la càmera. Els símbols van ser de línia clara: formació de mossos desarmats, lluent medalló presidencial imposat pel president sortint, discurs equilibrat entre els somnis i les dures desigualtats (inclosa la lingüística) solcat amb els adjectius verda i feminista, emoció familiar continguda que traspuava il·lusió senzilla, Els segadors interpretats amb veu i contrabaix, i tot embolicat amb l’elegància pètria del gòtic del Palau. Pere Aragonès, 38 anys, va presentar-se amb humilitat davant un auditori on gairebé tothom era més gran. L’encàrrec també ho és. En les seves paraules, “el Procés ha de desembocar en la República catalana, europea i europeista”.