Juan Roig, 'El País' i Jordi Évole
El País se suma avui amb un editorial a l'àmplia campanya mediàtica i política de defensa del propietari de Mercadona, després que Ione Belarra l'assenyalés com a responsable de pràctiques abusives i el titllés de "capitalista despietat".
A l'editorial s'afirma que la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, va acusar en un acte del seu partit els grans supermercats d'Espanya d'aprofitar-se de la tensió inflacionària per apujar de manera injusta els preus i així fer-se d'or i que va assenyalar personalment el propietari de Mercadona, la cadena més gran d'Espanya, com un "capitalista despietat". El que diu l'editorial, fins aquí, és absolutament cert, però, a continuació, acusa Belarra de fer una cosa que no va fer: “Estendre després el qualificatiu a l'empresariat en general”. Aquesta última part és falsa i sens dubte l'editorialista responsable de la seva redacció ho sap, però necessita aquesta falsedat per sostenir la tesi fonamental de l'editorial, és a dir, que Belarra té tota la raó en defensar el control de preus, però que es va equivocar en assenyalar tot l'empresariat espanyol com a despietat.
Tant de bo algun dia a El País facin un editorial en què critiquin la covardia generalitzada dels mitjans de comunicació a l'hora d'informar sobre assumptes incòmodes per a les grans empreses de les quals depenen per la publicitat. És escandalós fins a quin punt la publicitat compromet la feina periodística a Espanya, i gairebé ningú no s'atreveix a dir-ho obertament, encara que en privat tothom ho reconeix.
Preparant el programa que vam dedicar l'altre dia a informar sobre l'empresari Juan Roig i les pràctiques de la seva cadena de supermercats, vaig tornar a veure el programa de Salvados en què Jordi Évole informava, entre altres coses, sobre les pràctiques antisindicals a Mercadona i sobre les males arts a l'hora d'evitar que els treballadors malalts poguessin accedir a una baixa per malaltia i a l'hora de perjudicar els que aconseguien la baixa.
Mira que jo he criticat la cadena on fa periodisme Jordi Évole, però aquest programa, igual que el que va fer sobre l'empresa El Pozo, és absolutament excepcional per com és d'infreqüent veure un periodista informar sobre empreses poderoses. Tot i això, la clau perquè sigui un programa excepcional no és tant el fet que s'atreveixi amb un tema amb què no s'atreveix gairebé ningú sinó que, precisament per això, Évole acaba assenyalant sense pudor l'escassa qualitat del periodisme dominant, que, lluny d'informar sobre les pràctiques abusives de certes empreses, actua com a braç mediàtic de les patronals de què depèn.
La valentia i la claredat de Ione Belarra ha generat un debat a tot l'Estat que ha servit perquè tornem a veure les vergonyes d'una dreta mediàtica que treballa sense pudor al servei del poder econòmic, però també bona part d'una progressia mediàtica i les seves forces polítiques afins que, com que no podien no donar-li la raó a la secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, han intentat criticar-la per “les formes” basant-se en falsedats. Ni qualificar Roig de capitalista despietat és insultar ningú ni tampoc Belarra va estendre el qualificatiu a tots els empresaris. De fet, com revela també Jordi Évole al seu programa, les pràctiques de Mercadona són enormement perjudicials per a molts petits i mitjans empresaris. Però atacant Belarra, la progressia mediàtica i els seus partits afins enviaven un missatge al poder econòmic: amb nosaltres podeu estar tranquils.
Fer política és dominar l'agenda de temes que defineixen els debats socials. Que El País hagi hagut de sortir amb un editorial de tan poc rigor revela fins a quin punt Podem continua sent el gran actor ideològic de l'esquerra. La política va de les coses de menjar i de fer que la gent tingui un govern que no permeti pràctiques despietades que impedeixen a milers de famílies omplir la nevera amb productes bàsics. Però lliurar aquesta batalla política és assumir, irremeiablement, que és una batalla ideològica.
