El judici popular a Daniel Sancho
Els magazins de televisió van fer literalment l’agost l’estiu passat quan els va caure del cel el succés perfecte. Daniel Sancho havia matat Edwin Arrieta. Era un assassinat amb premeditació, castigat ara pels tribunals tailandesos amb cadena perpètua. No obstant això, des del començament, tertulians i opinadores varen aplicar un biaix blanquejador de patriotisme, xenofòbia, homofòbia i bellesa.
Sancho és fill i net d’actors. Compleix el prototip de surfista fatxenda amb un físic normatiu, un adonis sobre el qual inconscientment el públic (i també els jurats populars) opina amb major benevolència. No parlam ja de l’avantatge de ser caucàsic. És un fet constatat que a un país tan racista i ultracapitalista com els Estats Units, les presons (i el corredor de la mort), per exemple, estan plenes de negres innocents o als quals se’ls ha aplicat una condemna més severa pel color de la seva pell.
El judici popular a Daniel Sancho va determinar també que per ser espanyol era menys botxí enfront d’una víctima sud-americana; el mateix judici popular que va presentar el net de Curro Jiménez com qui sofria l’assetjament d’un homosexual, boig d’amor per un al·lot amb el qual, convé no oblidar, mantenia una relació. D’amor recíproc, unidireccional o amb finalitats crematístiques, una relació en definitiva, presumiblement pròxima a la prostitució.
Una vegada coneguda la sentència, els mitjans de comunicació s’han afanyat a contar que Sancho ha estat traslladat a una presó molt més dura, on haurà de “conviure amb condemnats per delictes de sang”. Ho diuen com si ell estigués pres per encadenar-se a un arbre en una manifestació contra el canvi climàtic.
L’assassí no va matar a aquest cirurgià plàstic que li procurava un altíssim nivell de vida d’un cop al cap o un tret. Va comprar eines per desmembrar el cos i es va desfer d’ell amb l’objectiu d’esborrar tot rastre i executar el crim perfecte. Explicava el criminòleg Vicente Garrido que qualsevol és capaç de matar, però que molt poca gent és capaç d’esquarterar un cadàver. I l’assassí d’aquest cas ni tan sols té l’eximent d’un problema mental. Daniel Sancho no és un psicòpata, sinó un immadur acostumat a tenir sempre el que volia. Que sigui europeu, blanc i guapo no canvia ni justifica un àpex el que va fer.