Jugar-se la vida per la pau
Brindem pels periodistes Maria Ressa i Dmitri Muràtov, que han estat guardonats amb el premi Nobel de la pau. Ressa i Muràtov fan periodisme d’investigació, especialitat que no és fàcil enlloc perquè, pel cap baix, et compliques la vida i t’hi jugues la feina. Ella a les Filipines i ell a Rússia, s’hi juguen la vida.
Sense anar més lluny, aquest dijous va fer quinze anys que va ser assassinada una col·lega del mateix diari que Muràtov, Anna Politkóvskaia, que havia informat dels abusos de l’exèrcit rus en la campanya militar a Txetxènia resistint durant anys tota mena de pressions i amenaces del Kremlin. I precisament, com que ja han passat quinze anys, aquest dijous el cas va quedar tancat per sempre. Cap autoritat oficial russa investigarà mai més qui o quins van ser els inductors intel·lectuals d’un crim comès un 7 d’octubre, data de l’aniversari de Vladímir Putin. Gairebé és un Nobel pòstum.
És interessant el viatge argumental del comitè noruec del Nobel per justificar per què un premi per la pau va a parar a mans d’uns periodistes: “Pels esforços per salvaguardar la llibertat d’expressió, que és una precondició per a la democràcia i per a una pau duradora”. Allà on no es pot parlar ni publicar obertament sobre què fa el poder no hi ha veritat, sense veritat no hi ha justícia i sense justícia no hi pot haver pau.
La mateixa setmana que hem sentit la denúncia al Congrés dels Estats Units contra Facebook per enriquir-se a base de sembrar la discòrdia, Oslo recorda el preciós valor del periodisme íntegre. Ho recorda a tothom, però, sobretot, ens ho recorda als periodistes.
