Per una justícia gratuïta i digna

El sistema de justícia gratuïta és una de les expressions més elementals del dret a la igualtat, i tant la Declaració Universal dels Drets Humans de 1948 com el Conveni Europeu dels Drets Humans de 1950 ja ens recorden que tots naixem lliures i iguals en dignitat i en dret i que són els estats els qui tenen l’obligació de garantir l’accés a la justícia en igualtat de condicions.

No va ser, però, fins al 1996 quan, a través de la llei d'assistència jurídica gratuïta, que avui commemorem, es regula un sistema de justícia gratuïta que permet als ciutadans que acreditin insuficiència de recursos per litigar proveir-se dels professionals necessaris per accedir a la tutela judicial efectiva i veure adequadament defensats els seus drets i interessos legítims. Aquesta transcendent missió es va confiar als Col·legis de l'Advocacia, que des d’aleshores s'han encarregat de l'organització del torn d’ofici vertebrant, a través de la tasca realitzada pels advocats i advocades, un dels continguts més essencials de l'estat de dret.

A Catalunya, el torn d'ofici està integrat per més de 6.340 advocats i advocades, distribuïts en diferents torns d'acord amb un criteri d'especialització professional, atenent criteris de proximitat, de funcionalitat i d'eficiència, i garantint la prestació continuada les 24 hores dels 365 dies de l’any.

Aquest és un sistema en millora constant. L’any passat vam implantar un nou protocol per atendre immediatament les víctimes de delictes emmarcats com a violència masclista i aquest 2022 entomem la responsabilitat de fer el mateix en l’àmbit de les violències contra la infància i adolescència. També aquest any ens ha portat un nou repte amb la crisi dels refugiats per la invasió russa a Ucraïna, i en el qual tots els Col·legis de l’Advocacia ens hem bolcat per oferir assessorament i, amb la col·laboració del departament de Justícia, hem ampliat els serveis d’orientació jurídica a les necessitats de la població ucraïnesa desplaçada.

Així mateix, hem signat un conveni de col·laboració amb la Generalitat per fomentar el català a l’administració de justícia, on l’ús de la llengua pròpia de Catalunya és malauradament molt residual –amb prou feines arriba al 7%–, però no ens hi resignarem i hem de fer realitat el dret d’opció lingüística que té tota persona. Paral·lelament, treballem en la implantació d’eines digitals per a les sol·licituds i tramitació de l’expedient de justícia gratuïta, que, sens dubte, revertiran en una millor prestació del servei a la ciutadania. Tot això enmig d’una pandèmia i una crisi sanitària que encara avui ens ocupen i ens preocupen, però de les quals no ens queda cap dubte que els i les professionals que presten el servei ens demostren cada dia que és essencial, indispensable i insubstituïble.

El Dia de la Justícia Gratuïta i del Torn d'Ofici que avui celebrem és, per tant, una nova oportunitat per reflexionar sobre la necessitat de dignificar les indemnitzacions dels advocats i advocades que contribuïm a la prestació d'aquest servei públic, i que, concretament a Catalunya, encara no han recuperat el nivell anterior a la crisi econòmica de l’any 2009. Això, juntament amb la diferència de l’IPC, fa que s’arrossegui una pèrdua de nivell adquisitiu de més del 25%.

Els companys i companyes hem assumit amb vocació, dedicació i sacrifici una responsabilitat que ha servit per apuntalar la continuïtat de l'estat de dret, malgrat l'excepcionalitat de les circumstàncies econòmiques, sanitàries i socials. Però això ha de ser correspost, igual que les aportacions que reben els Col·legis i el Consell de l’Advocacia Catalana per les feines de gestió i orientació jurídica, que han quedat obsoletes i queden molt lluny de cobrir les despeses reals.

L’administració ha de ser conscient que el sistema de justícia és i serà sempre un pilar fonamental de l’estat de dret i que el torn d’ofici és una de les eines principals per garantir els drets de la ciutadania. La justícia, i en particular el torn d’ofici i el servei d’assistència jurídica gratuïta, no poden ser les engrunes dels pressupostos i hem de procurar d’una vegada per totes una dotació digna, tal com estableix l’article 8 de la normativa de l’advocacia catalana, que insta a “garantir una retribució digna, suficient i en termes raonables a les advocades i advocats, tenint en compte els honoraris vigents en el mercat”. El compromís social de l’advocacia, que és una de les banderes que aixequem amb més orgull, no es pot seguir utilitzant com a excusa per ajornar indefinidament la dignificació del servei.