Justícia política

Des del 2012 fins al 2017, el president Rajoy va tenir cinc anys per fer alguna cosa. Per exemple, per afrontar políticament el desafiament independentista. No va fer res. No vull entrar en especulacions sobre si va ser simplement indolència o estratègia. Però el fet és que va anar passant el temps; el conflicte, lluny d'apaivagar-se, creixia, i el govern espanyol va acabar delegant la responsabilitat en el poder judicial. Rajoy no se’n sortia: que ho resolguin els jutges. Un problema polític es convertia així en un problema judicial, amb totes les conseqüències conegudes. Entre elles, fer aflorar un alt grau de politització de la justícia, que no és que fos desconegut, però que ha situat la judicatura al centre de l’escena política, fins al punt que la negativa a la renovació dels seus alts càrrecs s’ha convertit en una crisi central de la legislatura. Tot plegat té un efecte clarificador: s’ha fet evident que la justícia espanyola està altament polititzada. És bo saber-ho, però no és una bona notícia perquè qüestiona seriosament l’equilibri de poders.

Quan el govern espanyol ha buscat la distensió amb canvis legislatius que feien minvar l’impacte de les sentències en l’independentisme, una oposició que no ha superat la humiliació de la moció de censura, embolicada amb la bandera espanyola, s’ha llançat per la via de l’histrionisme a pressionar la justícia, a la recerca d'una victòria patriòtica que acostuma a ser el recurs de la impotència, a l’hora d’aplicar les reformes del govern que s’han elevat a llei. Ja tornem a tenir la justícia al centre de l’escena política, amb el moderat Feijóo fent el paper de redemptor de la pàtria amb ridícules metàfores, com la de Sánchez sotmès al 155 de l’independentisme.

En lloc d’afavorir el retorn a la política, un cop l’independentisme ha pres consciència de la relació de forces, s'ha entrat en el joc de bons i dolents: la dreta patriòtica contra l'esquerra traïdora. Ara veurem com s'hi posa el poder judicial. De moment, Llarena sembla claudicar amb la sedició –que ja no existeix– i busca la brega amb la malversació. Què faran la resta? Malament rai quan la política depèn tant de la justícia. Sánchez ha marcat distàncies perquè la qüestió catalana tornés a l’escena política. Feijóo necessita la bronca i, en any electoral, no pararà. És el concepte de responsabilitat de la dreta espanyola.