‘Keep Calm’ mentre esperes el taxi!
Per agafar un taxi a Palma, cal armar-se de molta paciència i adaptar la urgència a la disponibilitat del servei, i submergir-se en un estat zen per equilibrar l'aclaparament causat pel temps d'espera i el cansament físic. Allò curiós és que a les parades, com en diversos punts de la ciutat, ni tan sols existeixen bancs o seients urbans per a les persones l'estat físic de les quals els necessita, i els que existeixen són insuficients.
John Steinbeck diu: “Una ciutat s'assembla a un animal. Posseeix un sistema nerviós, un cap, unes espatlles i uns peus. Cada ciutat difereix de totes les altres: no n’hi ha dues de semblants. I una ciutat té emocions col·lectives”. A més, les ciutats o són amigables o hostils amb els seus propis habitants. I Palma és així; és única i a l'estiu desprèn moltes emocions; uns la gaudeixen i altres la sofreixen. Ja és sabut que amb cada temporada turística moltes zones de la ciutat es converteixen en les pitjors torturadores dels seus propis residents, amb la saturació, el caos i els sorolls.
Va arribar la temporada abans d'hora i s'anuncia que serà una molt bona temporada. Cert, portarà molts diners, molta diversió per als que venen a gaudir de les seves vacances com si no hi hagués un demà i també causarà molt malestar en els que habiten no solament la ciutat, sinó l'illa. A més de sofrir les tortures dels crits i sorolls infernals, també tocarà aguantar l'incivisme dels que ofegaran la naturalesa amb escombraries, ja sigui a la mar o a la muntanya. Sense oblidar el privilegi que tenen, ara, molts turistes de no sofrir l'aclaparament de trobar cases vacacionals al seu gust, mentre que els que han de treballar per servir-los en restaurants, hotels, bars i hospitals ni tan sols poden optar a aquesta possibilitat!
I, com sempre quan arriba la temporada, a les persones que habiten la ciutat els toca competir pels seus propis recursos contra moltes persones que no estan més que de pas, però ells, mentrestant, gaudeixen de les seves vacances a Mallorca; per tant, estar en una cua gairebé una hora per agafar un taxi no serà més que el record d'una aventura de tantes que viuran durant les seves vacances. En canvi, aquest mateix fet es converteix en el malson de cada dia de les persones que sí que habiten el lloc; i quan estan esgotades de caminar, a la seva pròpia ciutat, els pocs bancs disponibles estaran ocupats per turistes que el més probable és que estiguin descansant i estudiant el mapa de la ciutat per continuar la seva ruta d'exploradors.
El problema del taxi no és més que un de tants altres problemes que, un moment donat, poden servir com a baròmetre per saber fins a quin punt una ciutat o una determinada zona es converteix en hostil amb els seus propis habitants, que es passen tot l'any cuidant-la per convertir-se en les úniques víctimes col·laterals del desajustament entre la prevenció i la planificació.
I no ho oblidi: Keep Calm, l'estiu serà llarg!
Malika Kathir és filòloga