Les Kellys, a l’avantguarda

L’associació de cambreres de pisos, les Kellys, han engegat una campanya de captació de recursos a través d’una plataforma de crowdfunding per crear la seva pròpia central de reserves hoteleres, vinculada al segell de “treball just i de qualitat”. A més d’original i imaginativa, al meu entendre, aquesta iniciativa és d’una considerable riquesa de matisos. I situa, un cop més, aquest col·lectiu al capdavant de la lluita i la reivindicació social en l’àmbit de la indústria turística. La novetat del projecte no estaria tant en la creació de la plataforma en si mateixa, sinó en la vinculació que en fan a la condició de treball just i de qualitat. Tota la càrrega creativa de la idea es trobaria en aquesta circumstància en particular.

M’agrada aquest fet. A la sotsobre ideològica que naixia a cop del “There is no society”, de la Margaret Thatcher de l’any 1987 –que ha imperat fins que la pandèmia ens ha fet recordar que la força conjunta de la societat és l’únic que té sentit–, les Kellys, amb tota senzillesa, i com una alenada d’aire fresc, la combaten retornant al centre de la qüestió: les relacions entre el treballador i l’empresari com a principi de dinàmica social. La translació de la lluita de classes a l’esfera de la cibernètica, com a expressió del soft power o poder de persuasió que pot arribar a tenir un col·lectiu de treballadores organitzades i creatives. Malgrat que l’estructura tecnològica del projecte no sigui més que la d’una plataforma informàtica, l’essència, la filosofia subjacent que hi ha, va molt més enllà i pot servir d’exemple, o efecte crida, per a altres col·lectius. Encara que el principi es remunti als orígens de la societat industrial, el projecte en si no deixa de ser fresc, estimulant i punyent.

Vostès poden pensar que serà suficient que les empreses d’allotjaments no hi vulguin col·laborar i no posin a disposició de la plataforma les seves habitacions per convertir-ho en inviable. Però la fiabilitat com a prescriptores, que els concedeix la justícia de la lluita portada per elles, els dona una consistència davant el consumidor difícil de ser rebutjada per qualsevol empresa susceptible de figurar en la plataforma. A més, som dels que està convençut que la lenta postpandèmia que ens tocarà viure se solaparà amb la urgència dels objectius de l’horitzó 2030. Això provocarà canvis profunds en els hàbits de consum de les persones que afectaran molt directament l’activitat turística i que hi provocaran alteracions profundes. El principals aliats de la proposta de les cambreres de pisos seran els mateixos consumidors.

El darrer informe del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) assenyalava que, llevat que les emissions de gasos d’efecte hivernacle es redueixin de manera immediata, ràpida i a gran escala, limitar l’escalfament a prop d’1,5 ºC o fins i tot a 2 ºC serà un objectiu inabastable. El temps climàtic no dona treva i la percepció d’urgència de l’opinió pública esdevindrà determinant. La proposta de la plataforma de reserves de les Kellys introdueix un indicador de referència nou, “el treball just”. Navega a favor del vent, cap aquí aniran les tendències de futur. Tot un reguitzell de nous indicadors de caràcter social, ambiental i cultural es convertiran en determinants en l’elecció de les vacances. En un futur pròxim els hotels o els allotjaments no s’escolliran únicament en funció de la categoria o les estrelles, es farà amb relació a la menor petjada ecològica, impacte social i cultural, i en contra d’altres externalitats negatives que provoquin.

En aquest sentit, la proposta de les cambreres de pisos es converteix en innovadora per a la indústria turística. Una desmitificació pràctica dels “professionals experts” com a únics personatges amb dret a opinar en matèria de turisme. El treball, el medi, la cultura... no són propietat exclusiva de ningú. El Fòrum de la Societat Civil, seguint una tendència similar a la del col·lectiu de cambreres de pisos, suggeria la implantació d’una comptabilitat empresarial de caràcter social i ambiental i, al mateix temps, la creació d’un índex d’obsolescència que inclogués un conjunt d’indicadors d’ampli abast. El nou temps turístic només pot anar cap aquí, si no es vol entrar en una espiral de degradació de conseqüències insospitades.

Convé no perdre de vista el context actual. Les mateixes kellys el descriuen a la perfecció quan diuen: “Portam un estiu amb sobrecàrrega de treball perquè a hores d’ara hi ha companyes que segueixen en ERTO i això suposa més tasca per a la resta”. Efectivament, la reacció d’una part del mercat ha estat recórrer a les fórmula clàssica d’abaixar preus, arribant a fer ofertes “salvatges”. El resultat, com era de preveure, ha estat l’activació del segment de població amb menys càrregues personals i l’aparició, novament, del turisme d’excessos. Aquesta aposta empresarial du aparellada la sobreocupació d’habitacions i plantilles laborals incompletes en condicions de sobreexplotació per obtenir una rendibilitat monetària. Sobreocupació, sobreexplotació i sobredimensió del deute públic, derivat del transvasament de part del cost laboral a la Hisenda pública. Turisme de triple S que s’ha de contrarestar amb urgència.

L’altre mecanisme de reacció del mercat és la venda d’actius a fons d’inversió de capital risc. És altament significatiu que dos dels hotels més emblemàtics de Mallorca –hotels Victoria i Formentor– aquest darrer any hagin estat venuts a corporacions financeres. Però l’augment de vendes s’estén a tots els àmbits de propietat. La condició del territori com un espai comercial creix i s’estén com una taca d’oli, senyals d’esgotament del model. Reaccions com les de les Kellys representen una aposta cap a un model diferent. Un raig d’esperança.