Kilòmetre zero forçat
L’emprenedora, extraordinària, talentosa, visionària, científica, llunàtica i expeditiva vídua Clicquot (una de les dues grans dames de les bombolles nascudes en un setze de desembre) ja va patir això dels aranzels.
El 1813, a punt d’acabar les guerres napoleòniques, França mantenia un bloqueig comercial amb Rússia. La nostra vídua va decidir, llavors, entrar-hi les ampolles de contraban. La història de com ho va fer és una aventura emocionant, que comença amb ella convidant l’exèrcit ocupant a barra lliure al seu celler, per, un cop tota la soldadesca ja estava dormint la considerable mona, fer sortir un carro ple d’ampolles camuflades cap a un vaixell rumb a l’actual Kaliningrad. Aquelles ampolles prohibides –que els tsars es bevien d’amagat– havien de ser les primeres a ser allà quan calgués celebrar la pau. I havien de dur l’etiqueta groga, en homenatge –això diuen– a les cases de Sant Petesburg, on van arribar.
L’esbojarrat malabarista Donald Trump ha dit, aquesta setmana, que imposarà aranzels del 200 % a les ampolles europees que aterrin al seu regne. Això vol dir, per exemple, que si la NBA volgués tornar a regalar un Vall Llach, del Priorat, a Lebron James, comprat a Los Angeles, com va fer, no podria. Això condemna els vins catalans (i hi incloc els escumosos) a uns preus impossibles.
Bé. És el moment del kilòmetre zero. Poca cosa poden fer els cellers davant d’aquest senyor, que un dia es vol comprar Groenlàndia i un altre dia fer un Marina d’Or a la franja de Gaza. Però nosaltres, els consumidors, sí que hi podem fer molt. És el moment de conèixer i tastar i gaudir els nostres vins, que fins ara han estat reconeguts i beguts arreu del món. Els guiris i nosaltres, sobretot nosaltres, el vi català (com l’oli, com la fruita seca, com el pa, com les conserves...) ens l’hem de prendre aquí. Comencem avui mateix?
