Koldo García: una via d'aigua al PSOE

MadridEl PSOE i el govern de Pedro Sánchez estan molt revoltats. És un mal moment. Al pèssim resultat de les eleccions gallegues s'hi han afegit altres complicacions, amb males perspectives. Els socialistes estaven acostumats a tenir debats periòdics i certa vida interna, i després de la derrota per golejada a Galícia alguns ho volien tornar a proposar. L'objectiu era revitalitzar el partit donant-li algun protagonisme. Però heus aquí que els ha sortit un gra –o una ferida– espectacular, dels que s'infecten ràpidament. Em refereixo al cas Koldo, que té tots els ingredients per convertir-se en un calvari per al PSOE. Les reiterades imatges en les quals apareix García acompanyant amunt i avall l'exministre de Transports José Luis Ábalos pels passadissos i per l'exterior del Congrés, tenen un aire de seqüència ja vista, en concret la del personatge de Torrente, que es descrivia com el braç no gaire intel·ligent de la llei. I la realitat és pitjor que la del personatge de ficció, perquè la trama que suposadament circulava entorn del protagonista principal del cas Koldo pot fer un mal immens al partit que ara governa agafat amb pinces al costat de diversos partits que tampoc li fan la vida massa fàcil. El PSOE necessita reaccionar i fer-ho amb contundència.

Resulta patètic constatar els fracassos del sistema en tot allò que té a veure amb la gestió de la pandèmia per covid-19. El contrast entre com va treballar el personal mèdic, per un costat, i com l'emergència sanitària va ser un reclam per als espavilats, per l'altre, resulta insofrible. Per no parlar de la polèmica, que continua, sobre la resposta política i assistencial a la problemàtica de les residències per a la gent gran. El cas Koldo ha tornat a posar sobre la taula que mentre només a Madrid morien més de 7.000 persones pràcticament abandonades en aquest tipus d'establiments, un grup de negociants sense escrúpols obtenia importants beneficis venent mascaretes contractades des de les administracions públiques. Per a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, aquesta trama de corrupció creada al voltant de l'exministre Ábalos suposarà l'oportunitat de resposta cada vegada que li tornin a recordar que té un germà que també li va treure bon partit a la necessitat de mascaretes i altre material sanitari durant les primeres setmanes de la pandèmia.

Però no es tracta només d'obrir un concurs per establir qui va practicar més i amb millors resultats les pràctiques de tir contra l'adversari. El PSOE té un problema greu per la mateixa naturalesa dels fets que s'estan coneixent, i per les coses que ha arribat a dir del PP, precisament per la càrrega pesada que arrosseguen els populars en matèria de corrupció. La sortida del govern per part de Mariano Rajoy va ser per una sentència judicial que esmentava el seu finançament il·legal. El casos Gürtel, Kitchen i les seves peces separades i ramificacions han servit al PSOE per arrossegar el PP pel fang en molts debats parlamentaris. Trobar-se ara que l'exassessor del ministre Ábalos va sucar tot el que va poder amb el tràfic de mascaretes sobrevalorades suposa haver d'empassar-se un gran gripau.

Recordem que en la primera sessió de control de Sánchez amb un Feijóo que acabava d'arribar a Madrid, deixant enrere la seva còmoda majoria absoluta –ara renovada– a Galícia, el líder socialista es va estrenar amb el dirigent popular dient-li que havia vingut a posar-se al capdavant “d'un partit de lladregots”. Qui serien els lladregots ara? Aquests tipus de generalitzacions només es poden fer quan un està molt segur de tenir tots els fils del propi partit ben controlats. I el cas Koldo demostra que el PSOE ha tornat a caure de cap al pou negre dels casos de corrupció. Aquest nou procediment és més greu que l'assumpte dit del Tito Berni, en què un altre parlamentari socialista va aparèixer com un negociant aprofitat i amic de festes de molt mala nota.

Els pitjors temps de Roldán

Per als socialistes és prioritari tapar la via d'aigua que se'ls ha obert amb Koldo García, els seus negocis i les seves inversions posteriors, posant propietats acabades d'adquirir a nom de familiars, inclosa una filla menor d'edat. Ja només aquesta maniobra d'ocultació de patrimoni té molt mal aspecte. I recorda els pitjors temps del cas Roldán, aquell exdirector de la Guàrdia Civil, ja desaparegut, que es va enriquir amb els fons reservats del ministeri de l'Interior per a la lluita contra el terrorisme. El PSOE prova una medecina que tenia oblidada. I tornarà a passar per l'experiència dels sumaris que no s'acaben mai, com alguns dels que segueixen a l'Audiència Nacional. El forat el PSOE ja el porta al fusellatge. Ni la dimissió d'Ábalos taponaria l'hemorràgia.

En aquest context, com volem que el clima polític se suavitzi? Tenim les eleccions del País Basc ja anunciades per a l'abril. És un no parar. I tenim Sánchez i Feijóo fent l'espectacle al Congrés. Un, el líder del PP, dient que el volien fer fora si perdia la majoria absoluta a Galícia i que el volien tombar, cosa que no ha passat perquè “aquí segueixo, dempeus”. I l'altre, Sánchez, assegurant que en el seu oponent “tot és mentida”, perquè ja va deixar clar en la seva trobada amb periodistes els últims dies de la campanya gallega que hauria estat disposat a parlar d'indults i amnistia amb els independentistes si hagués tingut una ocasió més clara.

En definitiva, PP i PSOE repetint els gravats de Goya i fent el ridícul anant a discutir la renovació del Poder Judicial a Brussel·les sota el paraigua –innecessari– del comissari europeu de Justícia, Didier Reynders. I mentrestant els òrgans de la justícia i la Fiscalia fent certs espectacles. Entre ells, en el cas de Tsunami Democràtic, sobre el qual els fiscals acaben de sostenir un pols, resolt per la tinenta fiscal del Suprem, María Ángeles Sánchez Conde, contrària a apreciar delicte de terrorisme en la conducta de Carles Puigdemont. De la sentència de la sala penal sobre la causa del Procés ja fa gairebé cinc anys, i encara segueix oberta, tomba que gira, en plena discussió ara sobre si hi va haver alguna cosa més que delicte de desordre públic agreujat. Està arreglat el PSOE, està arreglat amb el cas de Koldo García. Amb el terreny judicial adobat, acaba de trepitjar una bona pell de plàtan.