Els kurds, entre un acord de pau i una nova guerra
Alguna cosa s’està movent a Turquia des de fa un parell de mesos. Hi ha indicis que el Govern turc estaria disposat a negociar amb el grup kurd Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK) després de més d'una dècada des de l’últim intent per aconseguir la pau amb aquest grup, quan gairebé es va aconseguir, cosa que hauria posat fi a quaranta anys d'enfrontaments.
El mes d'octubre passat, el govern turc semblava temptejar el terreny per veure si es podia posar en marxa un nou procés per resoldre el conflicte. En particular, Devlet Bahçeli, líder de l'ultranacionalista Partit del Moviment Nacionalista (MHP) i aliat del govern del president Erdogan, en una declaració sorpresa del 22 d'octubre va dir que les autoritats haurien de concedir la llibertat condicional al líder empresonat del PKK, Abdullah Öcalan, si anunciés la dissolució del grup; alguns informes dels mitjans de comunicació van suggerir que el govern havia facilitat els contactes entre l'empresonat Öcalan i els líders del PKK a l'Iraq, i Öcalan va instar el grup a posar fi a la insurgència. Ankara va permetre el 23 d'octubre que el nebot d'Öcalan el visités a la presó, marcant la primera visita d'aquest tipus d'un membre de la família en més de tres anys. Erdogan va confirmar el 30 d'octubre la recerca d'un nou enfocament, que va descriure com una "finestra d'oportunitat històrica", quan va dir: "Els meus estimats germans kurds, esperem que prenguin fermament la mà sincerament estesa [de Bahçeli]". El president turc va trencar el silenci sobre les discussions en curs sobre el possible alliberament del líder del PKK, Abdullah Öcalan, i va dir que la proposta que el president de l'MHP, Devlet Bahçeli, va llançar a l'escena política ha de ser "considerada amb una ment oberta".
Segons ell, seria més beneficiós avaluar els enfocaments iniciats de poc per Bahçeli "sense prejudicis", a la llum d'aquest context més ampli. "Aquest enfocament és un requisit de la saviesa del nostre antic estat i del coneixement destil·lat durant milers d'anys", va afegir Erdogan. També va dir que, "com a nació, hem de resoldre ràpidament els nostres problemes polítics, socials i econòmics". El suport d'Erdoğan dona credibilitat a l'escenari proposat per Bahçeli. Els experts legals han assenyalat que Erdogan hauria d'emetre un indult especial per a l'alliberament d'Öcalan.
El prokurd Partit de la Igualtat i la Democràcia dels Pobles (DEM), el tercer més gran del Parlament, va respondre sol·licitant que els seus copresidents es reunissin amb Öcalan, fundador del PKK. Poc després, es va saber que hi ha programada per als propers dies una reunió entre el líder del Partit del PKK i la delegació prokurda del DEM. Serà crucial. És molt probable que la delegació inclogui els pesos pesants del moviment kurd que ja van formar part de la delegació que va visitar Öcalan, durant el procés de pau entre el PKK i Turquia del 2013-15. La inestabilitat regional creixent i els canvis en la dinàmica política són vistos com a factors darrere de l'intent de posar fi al conflicte amb el PKK.
Aquest apropament contrasta amb la situació dels kurds a Síria. El president turc ha dit que els extremistes de l'Estat Islàmic (ISIS) i els militants kurds del PKK i grups relacionats han de ser eliminats perquè s'estableixi una nova Síria segura i estable, cosa que podria fer pensar que els acostaments a Turquia podrien servir per concentrar-se a atacar els kurds de Síria. En qualsevol cas, els propers dies o setmanes veurem si aquesta fase exploratòria dona resultat i, com a conseqüència, s'inicia un nou procés de pau amb el PKK. En aquest sentit, i ja que les demandes dels kurds a Turquia se centren en el respecte a la seva identitat i la seva llengua, seria oportú que Espanya oferís la seva experiència del sistema autonòmic, ja que la solució dels kurds a Turquia passarà inevitablement per alguna forma d’autonomia.
