L'11-S i les llavors de l'odi
El 20 de setembre del 2001, és a dir, 9 dies després de l'atac a les Torres Bessones, George W. Bush va marcar en el seu discurs davant el Congrés el concepte del que són des de llavors les noves guerres del segle XXI. Les paraules del president dels EUA van ser: “La nostra guerra contra el terror comença amb Al-Qaeda, però no finalitza aquí. No acabarà fins que cada grup terrorista d'abast global hagi estat trobat, detingut i derrotat".
Des de llavors, i basant-se en aquest nou concepte de la guerra, alguns països han perdut per complet la seva sobirania i s'han convertit en estats menors. Estan subjectes a qualsevol intervenció militar per part dels Estats Units i que es basa en les seves noves polítiques de seguretat preventiva.
Recordem que la política dels Estats Units, i des dels anys de la presidència de Ronald Reagan, ha anat infiltrant i arrelant conceptes sobres països i règims que no els agraden. A poc a poc, i com si es tractàs d'una pel·lícula del western, s'ha forjat en la consciència col·lectiva el concepte dels “estats canalles”, i amb George W. Bush el guió sembla d'una pel·lícula de Hollywood arribant a qualificar i assenyalar alguns països directament com “l'eix del mal”, tal com va denominar en el seu discurs de l'estat de la nació al gener del 2002 l'Iraq, l'Iran i Corea del Nord.
Les llavors de l'odi sembrades en el món amb els atacs a les Torres Bessones continuen condicionant les nostres societats i identitats. Les mans que orquestren i manegen els fils i rumbs de les polítiques de l'odi s'obstinen a fer-nos veure només la meitat de la veritat. El dolor i l'horror que va generar l'atac a les Torres Bessones varen ser diabòlicament manipulats i usats per afermar mentides i atacs no justificats; recordem les mentides de George W. Bush i dels seus aliats per justificar l'atac a l'Iraq el 2003.
La intervenció militar a l'Iraq liderada pels EUA ha creat a la zona un caos que, en 4 anys, s'ha cobrat més de 650.000 vides de civils sense comptar els desplaçats i els refugiats. Els terroristes van crear i van forjar polítiques d'odi que situen milions de persones en l'ull d'huracà, com a potencials sospitosos terroristes senzillament per ser musulmans. Just després dels atacs terroristes d'aquell fatídic dia, les identitats religiosa i cultural s'han convertit en una arma de doble tall, i motiu de discriminacions i retrets.
Des d'aquell 11-S també tots els ciutadans del món van veure com s'han retallat els seus drets a la intimitat i la dignitat. Faig referència com a exemple al senzill control de seguretat als aeroports, pel qual han de passar tots els passatgers. La finalitat d'aquest mecanisme certament és protegir a tothom, però també causa malestar per no poder circular pel món sense que et recordin que està a punt de volar per l'aire. Els controls de seguretat ens recorden també la nostra vulnerabilitat, i a vegades ens deixen algun record no gaire agradable, com per exemple el personal de seguretat privada que et confisca alguns productes, alguns et tracten d'una manera no agradable, sense oblidar el so d'alarma que somiam quan volem passar pel control, i aquest fet ens converteix en subjecte sospitós i fa que ens haguem de sotmetre a un control més personalitzat
Els nostres odis d'avui, tal vegada, generaran els drames del futur, de la mateixa manera que les mentides del passat han generat en nosaltres les desconfiances d'avui. Però, com va dir Noam Chomsky, “si assumeixes que no existeix esperança, llavors garanteixes que no hi haurà esperança. Si assumeixes que existeix un instint cap a la llibertat, llavors existeixen oportunitats de canviar les coses”.