L’administrat com a víctima
El caos viscut en els dies de tornada dels docents a les aules, amb problemes informàtics tant al GestIB (eina digital de gestió educativa de les Illes Balears) com en el programa de la Conselleria per a l’adjudicació de places per als interins, no són casos puntuals ni casuals. És un fet que l’Administració en termes digitals no funciona. I, sobretot, no funciona al nivell que la tecnologia informàtica pot permetre que funcioni. Si hi estiguéssim preparats, si això preocupàs els que governen les distintes administracions i en totes les àrees. Perquè ara com ara i mentre no s’obri un altre camí, un bon sistema informàtic, amb la digitalització d’arxius i de totes les gestions i informacions administratives, és la base per tenir una administració pública àgil, que faciliti la vida als ciutadans i que, en tot cas, no la hi compliqui fins a la desesperació.
El cas dels docents que fins a la matinada d’un dimarts no sabien a quina illa anirien a viure i a fer-hi feina dijous és la demostració de què una administració pública amb un sistema informàtic insuficient, antiquat, mal engirgolat, mal nodrit, descoordinat entre departaments, té víctimes clares: els administrats. El sistema no només ens posa pals a les rodes de qualsevol iniciativa que puguem tenir, sinó que ens complica enormement l’existència, quan no caldria. El problema, però, és que aquí cap govern no hi creu, no ho té com a prioritat, i si té dos milions de més li pot pegar per comprar patinets. I després, quan l’Executiu aprova un Decret de simplificació administrativa resulta que no és per facilitar-nos la vida amb un pla per fer una gran i eficient base informàtica, resulta que és per accelerar la construcció i altres interessos de l’estil.
