L’afició mallorquina fa pinya com mai
Encara que serveixi de molt poc, la final de Copa de dissabte no fa més que refrescar-nos la memòria de les altres tres que ha jugat el Mallorca. N’hi ha que encara recorden la de l’any 1991, disputada al “neutral” camp del Bernabéu contra l’Atlètic de Madrid i en una evident i clara inferioritat numèrica a les graderies. També n’hi ha que pensen que el club no va tenir coratge per negar-se a jugar. Ara, tot i el desgavell que tenen a la Federació Espanyola de Futbol, seria impensable que la final no es jugàs en un camp no neutral; la pressió mediàtica i de xarxes seria determinant.
En tot cas, això ja és història i ara el que ens ocupa és el partit contra un especialista, com és l’Athletic Club de Bilbao. Tot i que no ho diguin públicament, sembla que l’afició de San Mamés ja té preparada la famosa gabarra per celebrar el títol. Tothom ha pogut veure i llegir que tot el protocol ja està perfilat, fins i tot la data de celebració, que seria el dijous 11 d’abril, i tot el recorregut que faria l’embarcació per la ria, quaranta anys després del darrer títol. Però tot això passarà si s’imposa al Mallorca en un partit que ha despertat tota casta de comentaris i que han de solucionar els futbolistes.
També ja fa setmanes que la il·lusió que desperta la final és enorme. Pel que fa a l’afició mallorquinista, tot apunta a un rècord d’aficionats que seran a La Cartuja dissabte que ve en el major desplaçament de persones a la Península per veure un partit de futbol. En aquest sentit, tant el Mallorca com l’Athletic han tingut diferents maneres d’actuar en la darrera jornada de lliga. Els dos tècnics, Javier Aguirre i Ernesto Valverde, han fet algunes rotacions en els partits jugats a València i a Madrid. Al Mallorca, li ha anat un poc millor que a l’Athletic. Mentre que els mallorquinistes empataven a Mestalla, els bascos sortiren derrotats del Bernabéu en un partit en què gairebé no tingueren opcions. Però la final serà una altra cosa, i la motivació, l’estat anímic i els nervis seran els que determinaran el futur campió.
A hores d’ara, el favorit, per història i sobretot per plantilla, és l’Athletic Club, però també ho era la Reial Societat i el Mallorca la va eliminar. Serà una final inèdita: un equip farcit d’estrangers, davant un altre que manté intacta la seva filosofia de jugar només amb futbolistes nascuts o formats a Euskadi.
