L’aigua i l’origen de la vida
Aquests dies tenim ni més ni menys que l'origen de la vida al centre informatiu. La missió espacial japonesa Hayabusa2 dde l'Agència d'Exploració Aeroespacial Japonesa va aconseguir recollir diverses mostres de la superfície de l'asteroide Ryugu –un asteroide ric en carboni en forma de diamant i que orbita al voltant del Sol– entre el febrer i el juliol de 2019. Les mostres han estat analitzades mitjançant extractes aquosos on els investigadors han pogut detectar la presència de molècules orgàniques prebiòtiques, concretament uracil.
El descobriment d'uracil a les mostres és important, ja que aquest és un dels components bàsics de l'ARN i l'ADN, i pot ajudar a respondre preguntes sobre l'origen de la vida a la Terra. Una de les teories sobre la formació de molècules prebiòtiques més conegudes és l'explicada mitjançant l'experiment de Miller i Urey, que va demostrar que les condicions de la Terra primitiva podien haver creat molècules orgàniques simples a partir de compostos inorgànics. L'experiment va consistir a simular les condicions de la Terra primitiva en un laboratori, mitjançant vapor d'aigua, metà, amoníac i hidrogen, i l'aplicació de descàrregues elèctriques per simular llamps i altres fenòmens atmosfèrics. Això va donar lloc a la formació de molècules orgàniques simples com aminoàcids i altres compostos orgànics. Per contra, una altra teoria és la que suggereix que les molècules prebiòtiques haurien arribat a la Terra per cometes o meteorits. El descobriment d'uracil a les mostres de l'asteroide Ryugu dona força a aquestes últimes teories. S'espera que la missió OIRIS-REx, de la NASA, retorni mostres d'un altre asteroide –Bennu– cap a la Terra al setembre. Això ajudarà els investigadors a estudiar com són de comunes aquestes molècules elementals en els asteroides.
L'altre component primordial i indispensable per a la vida a la Terra és l'aigua. Aquests dies s'ha celebrat a Nova York la conferència sobre l'aigua de les Nacions Unides, la primera conferència des de 1977. Les polítiques globals per a la sostenibilitat i desenvolupament en estratègies que impliquen el recurs primordial que és l'aigua van molt endarrerits. No fou fins al 2010 que l'Assemblea General de les Nacions Unides incorporà l'aigua i el sanejament a la carta dels Drets Humans. El dilema de l'aigua està íntimament lligat al canvi climàtic i el seu consum desproporcionat, que afecta els subministraments d'aigua arreu del món, fins i tot en països rics que no han hagut de lluitar amb aquesta qüestió durant dècades. L'informe de l'OMS, publicat recentment, apunta a 2.000 milions de persones afectades pel problema de la falta d'aigua potable al planeta.
Com sempre, no és fins que els països rics es veuen "amb l'aigua al coll" (sic) que no es mobilitzen per tal de pal·liar i millorar el problema. El temps s'esgota per aprovar lleis, desenvolupar tecnologia i implementar programes per conservar i purificar aquest bé tan preuat que és l'aigua. Veurem quines conclusions s'extreuen de la conferència.