L’anhel d’un habitatge
PalmaLa consellera delegada de Riu, Carme Riu, ha anunciat la seva jubilació i amb ella marxa, potser, l’única hotelera mallorquina que ha mantingut una visió més lúcida i equilibrada entre el seu negoci i el territori. Fa només uns dies, proposava, no sols evitar al turista de més baix nivell, sinó reconvertir els hotels obsolets d’una o dues estrelles en habitatges. Evidentment, planteja solucions que no van en contra del seu negoci, però s’agraeix que també semblin raonables per al bé comú. El reaprofitament de la planta hotelera de pitjor qualitat per alleujar la falta d’habitatge és una bona idea que han tingut les institucions sobre la taula i que no han arribat a posar en pràctica. Amb la gent que ja es manifesta al carrer, amb parelles que ni amb dos sous poden permetre’s un lloguer, amb famílies monoparentals obligades a viure en els metres d’una habitació o amb altres de cinc o sis membres en la mateixa situació, urgeix abandonar el territori de les bones intencions i les fotos en taules mastodòntiques per passar a l’acció.
Podem continuar teoritzant sobre un canvi de model del qual ni tan sols s’entrelluca més que teoria vàcua o plantejar-nos la resposta sobre el tema de la mateixa Carme Riu en una entrevista a l’ARA Balears fa ara dos anys: “Quin model volem per a les Balears? El de l’agricultura intensiva com a Múrcia? El de la indústria com al País Basc? Els models econòmics no es canvien ni s’improvisen, són els que són. I el nostre és el turisme”. Potser val més assumir-ho i començar a trobar opcions més efectives per pal·liar aquesta situació de game over en la qual ens trobam. Perquè sí, els turistes ja no estan localitzats als hotels, sinó escampats pertot arreu, perquè la convivència acaba quan la manera de vida dels locals s’ha alterat per complet, i no parlam només dels embossos, sinó de l’especulació que ens ha abocat a tenir un sostre no és un dret, sinó el bé (o l’anhel) més preuat.
Un pot parlar amb sociòlegs, treballadors socials, agents immobiliaris, tècnics especialitzats en ajudes o pot simplement sortir al carrer i veure com les caravanes són les noves urbanitzacions de la desesperació, el símbol del fracàs del sistema i el triomf del capitalisme més salvatge. I pot escoltar el lament de la mare mileurista, a la qual un propietari avariciós ha deixat sense sostre per cobrar a un nou inquilí un lloguer més alt que el sou de la dona expulsada del pis i, per tant, de la societat.
