L’atac de banyes d’'El hormiguero'

Dijous a la nit, a La revuelta, es va produir una situació insòlita. David Broncano anunciava, a mig programa, que no podien continuar amb l’emissió perquè El hormiguero havia amenaçat el convidat que estaven a punt d’entrevistar. El pilot Jorge Martín, flamant campió del món de MotoGP, encara era al camerino, però no sortiria a l’escenari perquè havia cedit a les pressions exercides per part del programa de Pablo Motos. El hormiguero exigeix que cap dels seus convidats hagi passat abans per La revuelta i, al descobrir que el pilot hi estava a punt d’aparèixer, van activar els mecanismes de coacció per impedir-ho.

Broncano, amb la denúncia pública d’aquest fet, va destapar la caixa dels trons i va fer evident una estratègia que, tot sigui dit de passada, fa anys que es practica en l’àmbit mediàtic entre molts programes rivals, a Espanya i a Catalunya. S’exerceix pressió als convidats o als seus representants per ser els primers a tenir-los. Un mètode que crispa encara més la competència. 

El presentador de La revuelta va ser elegant a l’hora de no revelar les característiques de les amenaces d’El hormiguero, però estaria molt bé saber-les. Descobrir els jocs de pressió delata també els cercles i l’abast de les influències. Permet comprovar quin ús fan del poder. El programa de Televisió Espanyola potser hauria pogut reaccionar amb una mica més d’eficàcia a la plantada del convidat, però la posada en escena de la denúncia va ser molt eficaç i divertida. Broncano va optar per donar pas a unes imatges d’un documental d’animals, sobretot de cérvols. La berrea del ciervo, n’hi van dir al programa. Podem interpretar la cornamenta de les bèsties com una manera simbòlica d’al·ludir a l’atac de banyes de Pablo Motos. A Espanya, recórrer a un documental de la vida salvatge té, a més, un subtext molt potent i còmic. Quan va morir Franco el 1975 es va recórrer a l’emissió d’un reportatge de pingüins. Amenitzar la programació d’aquella manera tan banal delatava la manca de llibertat informativa. Gairebé cinquanta anys després, els cérvols de Broncano feien explícita la situació de coacció que impedeix treballar amb normalitat i fa que no es pugui revelar tota la veritat del cas. Evidencia com s’imposa l’autoritarisme en un context d’entreteniment aparent.

La setmana que ve, quan Jorge Martín aparegui a El hormiguero per promocionar-se, serà interessant constatar si Pablo Motos justifica aquest escàndol, si ho comenta amb el pilot o opta per dissimular.

Ara bé, que un campió del món cedeixi al xantatge també resulta força decebedor. Esperem que arribi el dia que un convidat es negui a cedir a les pressions d’El hormiguero. Que en comptes de sotmetre’s a les amenaces de l’equip de Pablo Motos tingui la valentia i la dignitat de prioritzar el seu compromís personal i el joc net. Perquè aquest és el sistema més eficaç de combatre les formes dictatorials.