L’avís dels llogaters
Governs i partits aspirants a governar: el malestar de la manifestació de dissabte contra els preus dels lloguers és profund i estès i ha de ser atès amb honestedat, rapidesa i sense mitges tintes. Com que pels governs hi han passat dretes i esquerres, el fracàs polític és general i és exigible el consens per trobar-hi solucions, si no volem crispar més una part nombrosa de la societat, que no pot més.
La follia del mercat immobiliari és com la inflació, que castiga cada dia la vida i la psicologia de tothom, també aquella gent que treballa, té un sou i paga puntualment els seus impostos. Impacta el present i el futur de la societat en el seu conjunt, perquè sense un habitatge no hi ha cap pla de vida possible i els seus efectes desvinculadors parteixen en dos el país i són una amenaça a la democràcia i a la convivència.
Alhora, no comparteixo la criminalització general dels propietaris de pisos caricaturitzats com a simples rendistes o com si tots fossin grans tenidors. Són molts els que han de fer números, perquè el manteniment en condicions d’un habitatge, les despeses de comunitat i els impostos graven l’ingrés mensual més que no sembla a cop calent.
No comparteixo aquesta criminalització tret que entrem en la impugnació total del sistema (i aleshores, fem-ho amb totes les conseqüències), i sense tenir en compte que el sistema ja està sent impugnat des de dalt, per les tecnologies que comencen a canviar el mercat de treball, algunes de les quals estan en mans dels propietaris privats dels algoritmes, que tenen forta capacitat per resistir-se a la regulació pública. És hora de dotar de contingut real els drets bàsics, i el de l’habitatge és un d'aquests drets.