D’ells se’n parla menys perquè se suposa que no tenen problemes escolars, però ni sempre és així ni el fet que puguin portar bones notes implica que no tinguin necessitats especials. Són els superdotats, un col·lectiu del qual es parla poc i que, com expliquem avui al dossier, té una problemàtica que a vegades, per por al rebuig social, els fa dissimular o amagar que són més intel·ligents que la mitjana.
Avui ens centrem tant en persones amb altes capacitats, és a dir, amb un coeficient intel·lectual de 120 punts, uns 10 punts més que la mitjana, com també en els superdotats, que ja superen els 130 punts. I comencem amb l’experiència de quatre adults que no van saber que eren superdotats fins que ja van ser grans. Això els va portar problemes, fins i tot fracàs escolar en algun cas -tot i que en altres era el contrari-, i en diversos casos problemes de socialització que no van poder encarar fins que van tenir el diagnòstic del que els passava. Reconeixen que fins ara no explicaven gaire com eren per evitar el rebuig d’un entorn que moltes vegades penalitza el que surt de la norma, també si és per ser més creatiu o intel·ligent que la resta.
Alguns ho van patir a l’escola, on gairebé sempre s’avorrien, i ara encara ho pateixen molts nens i nenes que no han estat diagnosticats i que no entenen el que els passa, en un entorn en què a vegades s’autoexigeixen més del que cal i són vistos com a empollons o bitxos raros o tenen dificultats per atendre en una classe que no els interessa, cosa que provoca baix rendiment i suspensos continuats. A Catalunya, de fet, segons dades del departament d’Educació, hi ha ara 3.745 alumnes als quals s’ha detectat altes capacitats, però són molts més. Es calcula que el 2% de la població és superdotada a Catalunya, i això vol dir que hi hauria encara uns 18.000 alumnes, d’entre infantil i batxillerat, que no han estat detectats.
Les famílies i els experts reclamen per a ells més reforç i atenció a les aules per evitar l’abandó, el fracàs escolar o altres problemes lligats molt sovint a la dificultat per socialitzar. Hi ha opcions per atendre’ls, assenyalen els experts, com accelerar-los el curs, formar més docents o fer servir amb ells metodologies que els estimulin.
Quan parlem d’escola inclusiva de vegades només ens fixem en els alumnes que tenen dificultats perquè no arriben a la mitjana, ja sigui per trastorns de l’aprenentatge, per situacions socials desfavorides o perquè s’han incorporat tard al sistema educatiu. En aquesta situació hi ha uns 130.000 nens i nenes al sistema educatiu català. Però tot i que lògicament concentren el gruix dels esforços, això no ha de fer oblidar aquests altres estudiants, amb talent a vegades ocult, que necessiten també suport i acompanyament especial. Ajudar els que destaquen per dalt beneficia també tot el conjunt.