L’educació, a revisió

Les enquestes que es fan sobre el tema solen apuntar que la majoria de la població creu que la qualitat de l’educació és avui pitjor que abans –un abans indeterminat–, i que els alumnes arriben a les etapes superiors pitjor preparats, també que “abans”. Sempre pens que no es deuen referir a un passat gaire llunyà, aquestes enquestes, perquè no fa tant hi havia molta més gent amb una formació escassíssima o nul·la. I sobretot els que estaven formats solia ser a partir d’una educació –uns coneixements i unes normes– que s’imposava des d’una seguretat gairebé inqüestionable. Avui, potser una de les coses més positives que li veig al sistema educatiu és que se sotmet a una autoavaluació constant, i això vol dir revisar-se des d’una actitud crítica. Els problemes estan bastant detectats: l’abandonament escolar per un model que és més econòmic i social que no educatiu; l’excessiu predomini de les pantalles a les aules i sobretot en la vida dels menors –i dels adults– amb les conseqüències que té per a l’atenció i l’aprenentatge, fins al punt que no poques escoles ja es plantegen com revertir-ho, i entre d’altres la conflictivitat a l’escola que van de la mà el racisme, el masclisme i altres actituds, reflex de l’auge de l’extrema dreta que hi ha arreu. En els darrers temps, a més, s’hi ha sumat la manca de professorat que hi ha a les Illes, cosa que ha duit que la Conselleria obri les portes al fet que un llicenciat pugui impartir matèries per a les quals no està preparat. Per això a l’ARA Balears ens demanam si això posa més en risc la qualitat educativa. Però que hi hagi preocupació per l’educació és molt sa, segurament no hi ha altre terreny on ens juguem més el futur.