L’eix Washington-Brasília
Primer va ser la deshumanització de l’adversari polític; després allò de Kellyanne Conway, consellera de Trump que va dir que la Casa Blanca tenia “fets alternatius”, i, finalment, per evitar la proclamació de la derrota electoral, l’assalt al Capitoli de Washington.
Els que tenen fets alternatius tenen legalitats alternatives. Quan els fets són opinables, els resultats electorals passen a ser opinables, les lleis acaben sent opinables i, en conseqüència, la democràcia, també.
La traçabilitat de la connexió Trump-Bolsonaro ha estat tan fàcil de seguir que estalvia comentaris. Amb moments tan lamentables com el del setembre del 2019, quan l’aleshores president del Brasil va estar una hora esperant Trump a la seu de les Nacions Unides, a Nova York, i perquè Trump es dignés a saludar-lo li va cridar “Ilove you! ”
Que en cas de derrota Bolsonaro no acceptaria els resultats electorals era igualment fàcil de predir. De fet, és al titular de l’entrevista que l’estiu passat va concedir a l’ARA l’ex secretari nacional de Drets Humans brasiler Paulo Maldos.
La història del 6 de gener del 2021 al Capitoli s’ha repetit el 8 de gener del 2023 a la plaça dels Tres Poders. L’elegantíssima arquitectura d’Oscar Niemeyer i la pulcra planificació urbanística de Lúcio Costa es despleguen a Brasília al voltant d’un eix que recorda la disposició del Mall de Washington. Tots dos espais han estat escenari d’un assalt a la democràcia. I no està escrit que aquest pugui ser l’últim. Estem avisats.
