L’elegància policial de les gallines (i III)

Sense policia –pròpia– no hi pot haver una veritable autonomia. Aquest recurrent pensament trobà, sintèticament, tot el sentit dos dies consecutius la setmana passada. L'Informatiu Migdia d'IB3 Televisió del dijous 6 de juliol i l'endemà de la presa de possessió de la presidenta Prohens són els punts de partida. Les circumstàncies ens aconsellen deixar anar les metàfores camperoles i analitzar els fets directament. El mitjà de comunicació propi oferí una sèrie de notícies, amb algun fragment en format de reportatge sobre seguretat, en concret, a Mallorca. Podem esmentar quatre blocs sobre aquest tema. El primer començà un atropellament mortal amb vehicle a Ciutat, que és investigat per especialistes locals. Aquest succés, si es produís a segons quin municipi, no seria possible estudiar-lo específicament per manca d'experts. El seguí la presentació de la tasca estacional del Grup de Reserva de la Guàrdia Civil, especialment a zones turístiques; se’n lloava l’eficàcia i destacava que “només la seva presència intimida”. La descripció s’il·lustrava amb la imatge de quatre agents caminant en línia per un passeig arran de mar. Certament, així com d'altres que aparegueren, la imatge era potent, totes necessàries “puntualment i modularment”. Una altra cosa és que hi tinguem poc a dir al respecte i la mimetització que pot arribar a contagiar les policies locals, generalitzant aquest tipus d'uniformitat, material tàctic i fins i tot el posat. En tercer lloc, l'associació professional benemèrita, JUCIL, estimà necessari augmentar amb 500 agents la seva presència a les Illes. Les dificultats de mantenir al complet les plantilles de places de guàrdies civils a ca nostra, pel sobrecost de la insularitat, genera un degoteig de canvis de destinació cap a la Península, tot cercant-hi millors condicions laborals. El darrer punt exposà el dèficit de policies locals (PL) per donar servei a alguns municipis. Ens assabentàrem que Búger ha estat un any sense cap agent i que ara en tindrà un. També hem sabut que Consell fins fa poc just tenia dos municipals i que ara, amb quatre, es planteja com a repte oferir servei en horari diürn. 

A Palma, el CNP demana ajuda per desenvolupar competències pròpies. Als pobles, deu ser a l’inrevés, ja que n’hi ha molts que simplement no tenen aquest servei. No resulta estrany sentir a les notícies que a la nit un poble o un altre no tingui servei de policia local, per la qual cosa la Guàrdia Civil serà l'únic cos de seguretat accessible (que, des del meu de vista, no té competències en normativa municipal). El trànsit i els denous relacionats amb el civisme (amb qualque excepció) quedarien desatesos.

Arribarem, per tant, al Consolat de Mar i, per extensió, a la Llotja, espai on prengué possessió del càrrec de presidenta del Govern Marga Prohens Rigo, la qual m’imagín que disposarà d’un servei de protecció personal a càrrec del Cos Nacional de Policia (CNP). La zona estava custodiada per un ampli dispositiu de seguretat del CNP i la PL desenvolupava funcions de control del trànsit. Aquesta realitat –carregada d’un fort simbolisme– ens recorda que no tenim capacitat ni insular ni autonòmica de decidir sobre la protecció pública, ja sigui de les nostres institucions, autoritats o dels edificis. Sense qüestionar la idoneïtat de la resposta, i ja parlant en general, no ens hem de conformar a demanar la prestació d'un determinat servei. Hauríem de tenir la capacitat d'establir qui, quan, quant, com, on i, en definitiva, les característiques del control total, que dona, només quan hi és, 'l'autonomia'.

És clara i coneguda l’arrel: l'arcaic model policial espanyol que no cal repetir en detall. No tenim un model de seguretat comú propi que garanteixi un servei policial bàsic. No tenim una policia pròpia; per tant, depenem d’altres i, el que és pitjor, no podem gestionar els recursos de seguretat locals arrelats. El parèntesi existent entre la capacitat estatal i la incapacitat local és abismal, i la coordinació que desenvolupa el Govern no basta per suplir les mancances de servei policial que patim.

Una administració amb capacitat normativa i competències pròpies necessita autoproveir-se per desenvolupar acuradament les seves funcions, per executar i controlar les normes publicades. Aquestes tasques de vegades han de ser fiscalitzades per policies, però, com que no en tenim, s'hauran de demanar. El Govern i els consells insulars depenen sovint d’establir o de demanar l'auxili a forces de seguretat alienes. Aquest extrem té dos vessants crítics: per una banda, l'absència de control orgànic i funcional sobre els recursos humans i materials, i, per una altra, trobar-se davant accions negociades dependents tant en la petició com en l’execució.

Tot plegat representa un sistema de gestió que ha estat i serà incapaç de funcionar estructuralment. Si no ens volen proveir de policia pròpia, les Illes Balears haurien de ser capaces d'aconseguir una gestió operativament holística de l'únic que tenim: les policies locals. I això no és tan mal de fer...