L’empresa s’hi ha d’implicar: "El planeta és el nostre capital"
Davant dels últims esdeveniments ocorreguts a València, des d’Eticentre, centre per la gestió ètica de l’empresa, consideram que es fa necessària una crida a una reflexió profunda i responsable, oblidant-nos de les diferències i treballant a favor del bé comú.
Hi ha lleis i regles en la vida que, encara que ignorem, ens afecten. Ho vulguem o no. Passa amb la llei de la gravetat, la termodinàmica i totes les lleis físiques o químiques. Les accions són causes i generen efectes, i res ni ningú pot escapar-ne.
En aquest sentit, la nostra situació geogràfica enmig de la mar Mediterrània i la nostra condició d'illes ens converteixen en un lloc més fràgil davant dels fenòmens meteorològics, cosa que sens dubte altera la nostra primera indústria, el turisme, una font d'ingressos que necessita la nostra economia. L'impacte negatiu del canvi climàtic sobre la demanda turística, com ja apunten alguns estudis, pot suposar un greu problema. La por és fàcil d’estendre.
Per això és indispensable la implicació de tots els sectors. Per descomptat, el sector públic, però també el privat, l'acadèmic i el social, per a assumir cadascun la nostra quota de responsabilitat, amb el seu significat més ampli.
Ni la indústria ni l’empresariat poden fallar als ciutadans en aquest moment. Hem de tenir presents les persones, que han de ser al centre de les grans decisions i els grans consensos que hem de construir sense demora. La salut i la vida dels ciutadans han d’anar sempre davant dels beneficis econòmics, sense deixar de pensar en el llegat que deixem a les futures generacions.
Reivindiquem també la llum de la ciència davant de l’obscurantisme del negacionisme. L’educació com a antídot contra la ignorància i la mentida. L’ètica com el comportament que ha de guiar les nostres decisions per ser justos, verídics i honestos. I, sobretot, hem de prevenir els danys abans de lamentar-los.
Hem de treballar per una cultura regenerativa davant de la depredació. No n'hi ha prou de ser sostenibles, és la nostra responsabilitat restituir el deteriorament que hem causat al planeta. Hem entrat en guerra amb la natura i no aconseguirem res omplint els nostres discursos només de bones intencions. Hem de passar d'una concepció instrumental a una altra que no impliqui la seva destrucció.
Ser referents i avançar-nos als canvis ens fa més resilients; si el nostre clima ha estat un element important per a la nostra primera indústria, no el malmetem.
Tenim clar quin és el diagnòstic i quin és l'escenari ideal. Ara el que ens falta és posar en marxa les mesures per aconseguir-ho. Una de les més importants és canviar la mirada a curt termini per una visió a llarg termini, però sabent que, al mateix temps, hem de ser àgils en la gestió. A més, una altra de les receptes importants per a aquest canvi de paradigma és que estem obligats, i no podem demorar-nos més, a trobar un equilibri entre l'economia i el territori, apropant la producció i el consum, potenciant l'economia tradicional i autòctona, promovent el consum responsable i el residu zero, desenvolupant una indústria del reciclatge i reduint l’extremada dependència, fomentant la diversificació econòmica fent un model menys vulnerable, més resilient. Només així podrem aplicar una veritable economia circular en els processos operatius de productes i serveis. És lògic pensar que la tecnologia ens ajudarà a fer que aquests processos siguin més efectius i més efectistes, però mai no hem d'oblidar que els avenços tecnològics estan al servei de les persones, i no a la inversa. En aquests moments, amb l’avenç de la Intel·ligència Artificial, recordar qui està al servei de qui és més important: les persones han d'estar al centre, i hem de reconèixer el valor dels ciutadans per a les nostres organitzacions, impulsant el seu benestar físic i emocional.
En definitiva, siguem més humils per entendre que el planeta és el nostre capital i que aquest capital no és alguna cosa que nosaltres hem creat, sinó del qual vivim (Schumacher, 1974). O, com diu Federico Mayor Zaragoza, “el progrés i la civilització són una cara de la moneda; la possibilitat de la destrucció irreversible és l’altra”.
A Eticentre assumim el paper de les empreses com a generadores d'un canvi cap a la sostenibilitat econòmica, social i mediambiental i creiem que és possible reconnectar amb el nostre origen i la nostra essència. Ens referim a aquelles illes no tan llunyanes en el temps en què hi havia una qualitat de vida, la vida era menys estressant i tots vivíem més feliços. Conservem-ne l’atractiu i preservem-lo per a les futures generacions, sense trencar l’harmonia amb la natura.