L'enemic a casa
No hi ha dubte que els avanços tecnològics són els signes d'identitat de la nostra era; certament, ens aporten grans avantatges, però nosaltres, tan inconscients i tan immediats, ens hem deixat embruixar i encadenar per la lluentor de les minúscules pantalles! Ens submergim, cada dia, per voluntat pròpia o per pressions extremes, en el llac de les ciberaddiccions. Mentrestant, anam omplint i saturant el món virtual de selfies solitaris, balls tribals cibernètics, desmesurades addiccions al TikTok i a una infinitat de transmissions en directe de la vida que ens escapa de les mans. Tot el que reflectim en les xarxes socials no és més que la demostració que la democratització de l'estupidesa no té límits. Mentre les legions de narcisos es contemplen als seus llacs, els titellaires van dirigint el món i agafant doblers a costa d'una humanitat que es fon sota l'efecte de l'escalfament global.
Les noves tecnologies són un bé i un mal necessaris, són presents en totes les facetes de les nostres vides, però ens queda pendent la tasca de saber gestionar-ho, educar-nos i educar en el seu ús, perquè, com bé diu el filòsof Byung-Chul Han, “plataformes com Facebook i Google són els nous senyors feudals. Incansables, llauram les seves terres i produïm dades valuoses, de les quals ells després treuen profit. Ens sentim lliures, però estam completament explotats, vigilats i controlats”.
Enfront d'aquest control ens queda com a assignatura pendent informar-nos més i blindar-nos contra tota mena de manipulacions i el control remot que aquests gegants pretenen incrustar en les nostres vides. Afortunadament, els monstres que ens controlen també tenen consciència que de tant en tant es manifesta en treballadors i treballadores que es neguen a ser còmplices de les barbaritats d'aquestes gegantesques empreses.
La consciència de Facebook, aquesta vegada, es va manifestar en dues ex empleades. Frances Haugen, una d'elles, va declarar davant el Senat dels EUA que l'empresa anteposa els seus beneficis a la seguretat dels usuaris i oculta que les seves plataformes són nocives per als menors, fomenten la divisió social i afebleixen la democràcia.
I l'altra consciència d'aquesta setmana és Sophie Zhang, una altra ex empleada que va dir que sentia que tenia "les mans tacades de sang" després de treballar durant gairebé tres anys a la companyia. Segons Frances Haugen, Facebook oculta informació al públic i als governs. Pel que fa a aquest punt, el periodista Sam Biddle va publicar aquesta setmana a The intercept un article que tracta sobre la llista negra secreta d'aquesta xarxa social, que inclou persones i organitzacions perilloses, o catalogades com a perilloses. Segons el mateix article, Brian Fishman, el director de polítiques de Facebook per a organitzacions antiterroristes i perilloses, va declarar que “no volem terroristes, grups d'odi o organitzacions criminals a la nostra plataforma, per això els prohibim i eliminam el contingut que els elogia, els representa o al qual donen suport”.
La meva pregunta és: quina legitimitat té una empresa privada per actuar com a policia ideològic a escala planetària?
Arma de doble tall, així és la veritat de tot aquest món cibernètic en el qual estam submergits. L'enemic que ha entrat per les finestres de totes les cases, fins i tot als llogarets més perduts del planeta, omple les vides de les persones més fràgils de buit, els inculca el culte a la imatge i el buit intel·lectual, i per tant, crea legions que van vagant pel món amarrats a les seves pantalles,
I així és la vida moderna a la qual Graham Greene va fer referència el 1984: “El més característic de la vida moderna no era la seva crueltat ni la seva inseguretat, sinó senzillament la seva buidor, la seva absoluta falta de contingut”.
Mentrestant, els assumptes importants d'aquesta vida, en contínua transmissió en directe, estan en mans del govern global de Mark Zuckerberg. No deixis de somriure, et vigilen!
Malika Kathir és filòloga