L’energia que es menja el camp no és neta

El govern espanyol retira la necessitat de l’informe d’impacte ambiental per als parcs solars més grans en terrenys rústics (aquí no n’hi ha cap d’aquestes dimensions, de moment). Aquí, 52 hectàrees entre Inca i Selva s’enrajolaran de plaques fotovoltaiques si no hi ha ningú amb dos dits de seny que vulgui evitar la destrossa d’aquest gran camp fèrtil i que una immensa superfície negra sigui la vista que es tindrà des del puig de Santa Magdalena de la preciosa vall. A la marina de Llucmajor, els projectes de parcs solars surten com bolets, una aberració per a la biodiversitat de la zona i la de l’illa. Proliferen les agències immobiliàries que ja han posat agents que cerquen terrenys rústics de quatre hectàrees o menys i que, amb el compromís d’uns ingressos mensuals gens menyspreables, tenen bo de fer convèncer els propietaris perquè els lloguin un camp en el qual no hi poden construir i no hi volen sembrar. Fa un parell de dies, Terraferida va compartir a les xarxes socials la foto d’una gran tanca publicitària en la qual una empresa elèctrica ofereix a pagesos i propietaris “30 anys d’ingressos garantits”; ho anuncia com a “negoci sostenible amb beneficis locals” i, a més, fa creure que amb això s’està actuant “contra el canvi climàtic”. Ens estam tornant bojos. Perquè és una bogeria que per assolir els objectius energètics del 2030 s’hagi de destruir una part significativa de foravila, el camp que ens alimenta en tots els sentits. Mentre no hi hagi altres maneres de captació, plaques solars sí, però en llocs on no posin fi a la vida. El gran negoci de les plaques al camp és molt perillós, perquè s’empara en un discurs verd. I això no és net.