L’enllumenat i la Feixina

PalmaÉs un consol que Cort hagi decidit no tornar a enllumenar el monòlit feixista de la Feixina, per expressar el compromís del govern de Ciutat amb la memòria democràtica i amb les víctimes. Allò que hauria d’haver-se esbucat fa anys, com a acte més que simbòlic que no hi ha monuments per als assassins, no ha de brillar gràcies a l’enllumenat públic. Si fóssim una societat normal –vull dir que hagués reconegut massivament els crims que es varen cometre amb l’objectiu d’imposar un estat dictatorial, amb la mateixa condemna que han fet altres societats gairebé sense escletxes en aquest sentit–, podríem dir que il·luminassin el monòlit de la Feixina perquè cap vespre se’ns oblidi que la part conservadora i més extremista de la justícia espanyola ha obligat a protegir-lo. Però l’enllumenat del monument que inaugurà Franco en persona, en una societat com la nostra, hauria tingut un efecte, com a poc, normalitzador del monòlit protegit, això si no servia per encoratjar més encara l’extrema dreta, que mai no ha dubtat de commemorar als seus peus qualsevol cosa, per si quedava qualque dubte de quin és el seu símbol de referència. L’error de l’enllumenat i les reaccions que ha provocat els darrers dies no era més que la cirereta d’un pastís fet a força d’errors, un rere l’altre, durant els darrers vuit anys.

Així i tot, al marge de la Feixina, permeteu-me acabar aquestes línies manifestant que no sé quina necessitat hi ha d’il·luminar de colorins els monuments: ara, lila contra la violència masclista; ara, blau, per l’aigua; ara... La raça humana té una tendència creixent a frivolitzar i simplificar problemes que, almanco, entendreix per ingènua.