L’entorn proper de l’alumnat

Llegeixo a l'ARA que les preguntes de les PAU, que, com sabem, canviaran de criteri, "s'hauran de contextualitzar «preferentment» en entorns propers a la vida de l'alumnat". I llegeixo, també, que aquest criteri ja es va fer servir, d’alguna manera, perquè l’any passat van fer preguntes sobre les sèries de Netflix.

Evidentment, preguntar sobre una sèrie o sobre una pel·lícula o obra de teatre o monòleg està molt bé, perquè estem parlant de literatura. Ahir, jo mateixa vaig fer servir una notícia sobre una sèrie de Netflix per construir un article, que, com tots, tenia voluntat literària. Res a dir. Entenc, esclar, que la novel·la Solitud o la novel·la Oliver Twist no són "a l’entorn proper de l’alumnat", sobretot perquè tampoc són a l’entorn proper de la progenitorietat. De fet, fa un temps, et trobaves aquest alumnat a les biblioteques, perquè hi havia ordinadors. Ara –ho veig a diari, quan, com a escriptora, vaig als clubs de lectura– ja han descobert que no cal entrar-hi, i que asseguts a les escales de l’entrada poden agafar wifi de franc.

Ara bé. Hi ha alumnat que no té Netflix. Perquè no s’ho poden permetre o perquè la progenitorietat hi està en contra. Quan parlem de “l’entorn proper de l’alumnat” hem de preguntar-nos de quin alumnat parlem, perquè els entorns propers canvien molt. L’entorn proper de l’alumnat de l’Institut Les Teresines, de Sant Kevin de Vallfosca, no té res a veure amb l’entorn proper de l’Institut Santa Fibra Òptica dels Dolors, de Vila-seca del Camp de Golf. I això tenint en compte que a l’entorn proper de l’alumnat no hi ha ni el riu Congo, ni la muntanya de l’Everest, ni la Guerra Civil Espanyola.