L’equidistància retorçada de La Sexta

Divendres a la nit el programa de reportatges La Sexta columna de La Sexta emetia España y sus mitos: el imperio contraataca. La tesi del programa, exposada i avalada per Antonio García Ferreras en una exposició inicial, volia demostrar -quina novetat- com la política versiona la història. L’exemple d’arrencada era el de Franco amb la figura de Rodrigo Díaz de Vivar, El Mío Cid, i com actualment Vox s’havia aprofitat del personatge per vendre l’ultranacionalisme i la necessitat d’una nova reconquesta d’Espanya. La cantarella d’una locució cridanera, estrafeta i impertinent assegurava, com si fes un favor a l’audiència, que “toca desmontar nuestros mitos ahora que el imperio contraataca ”, referint-se al partit de Santiago Abascal. Però l’estratègia tenia un pla més malintencionat i manipulador que quedava amagat en el segon tram del reportatge: España y sus mitos: el imperio contraataca servia per carregar també contra els nacionalismes català i basc, equiparant-los a Vox. Heus aquí l’equidistància progre i tolerant de La Sexta.

Per aprofundir en les manipulacions dels independentistes catalans s’agafaven a la malvada figura del Dragui, el drac rosa de dibuixos animats que a finals dels anys 80 explicava la història als nens a TV3. Criticaven que aquell adoctrinament mediàtic ja sustentava la farsa que la Generalitat s’havia fundat al segle XIV i que tots els presidents contemporanis, com Mas, Puigdemont i Torra, eren els successors del primer president de l’època medieval. Per avalar la tesi utilitzaven, en el to burlesc i insolent que caracteritza el reportatge, unes imatges d’arxiu on un membre de Ciutadans s’enfotia d’aquesta teoria al·legant que no s’havia comptat ni Legolas ni Conan el Bàrbar com a altres presidents catalans. Per demostrar la barra amb què l’independentisme té tendència a estafar afegien com s’havia enganyat la gent amb la teoria que Cristòfor Colom era català, com si fos una tesi popularment acceptada. Per accentuar l’esperpent, cada vegada que parlaven del personatge utilitzaven la imatge del cantant Javier Gurruchaga disfressat de Colom, donant un aire grotesc al suposat relat independentista. A continuació els tocava el rebre als bascos, i titllaven de farsa la llegenda del poble basc resistint-se a la conquesta de l’Imperi Romà comparant-los amb Astèrix i Obèlix.

El reportatge només incloïa catedràtics i historiadors amb el mateix punt de vista. No hi havia un contrast d’opinions per equilibrar el relat. La Sexta columna elaborava un discurs retorçat, simplista i deformat, que no admetia matisos i que convertia bascos i catalans en un equivalent del feixisme manipulador, ignorant i agressiu. Reduïa el nacionalisme català i el basc a una paròdia enganyosa, ximpleta i perversa construïda amb la maledicència de governants que jugaven a confondre un poble imbècil i adotzenat que els enaltia. La Sexta columna, com en altres ocasions, desprenia una catalanofòbia i una bascofòbia desacomplexades. Sobretot perquè utilitzava Vox i la ultradreta per redefinir l’independentisme i adoctrinar sobre bascos i catalans.