L’equilibri entre la protecció del medi ambient i l’economia és possible
L’any 1991, quan l’Estat va declarar l’arxipèlag de Cabrera com a Parc Nacional, queda molt lluny, però encara es recorda la tensió i l’enfrontament que hi va haver entre els ecologistes i una part del sector nàutic, que va considerar que aquesta figura implicava una pèrdua de drets d’accés a aquest paradís del sud de Mallorca. El pas del temps ha demostrat que la declaració va ser un encert i també que és compatible conservar el medi ambient i fer un ús raonable dels seus recursos, sempre que hi hagi unes regles del joc clares.
Les coses han canviat molt des dels temps de l’oposició a la protecció dels tresors naturals de les Balears. La ciutadania illenca no només és conscient que cada passa que es fa a favor de la conservació del medi és un guany per a la biodiversitat i el conjunt de la societat, sinó que també es fan passes endavant per consolidar un model econòmic que es basa en la qualitat del medi natural. I això és cabdal.
La consciència ambiental és superior a les Balears que a la resta de l’Estat, perquè la limitació territorial de les Illes en deixa palesa la fragilitat. A més, la tasca dels grups ecologistes ha estat impagable. Tot això ens ha permès assolir fites importants en matèria de conservació.En el cas de la mar, les dades són prou significatives: les Illes acumulen el 40% de tota la superfície marina que s’ha protegit a l’Estat. El Pacte mereix un reconeixement, perquè en només dues legislatures ha garantit la conservació de les prop de 200.000 hectàrees emparades per algun grau de protecció.
En canvi, caldria preguntar què ha fet l’estat espanyol perquè l’Arxipèlag superi la resta de comunitats amb litoral protegit tot i que algunes tenen més quilòmetres de costa que les Balears. Cal tenir present que és l’Estat qui ha signat els compromisos ambientals amb la data del 2030 com a fita, un dels quals és precisament arribar al 30% del medi marí amb alguna figura de protecció –a hores d’ara se supera per poc el 10%.
Ara bé, tal com explicam en aquest setmanari, no tot és tan senzill. Encara que hi ha una gran superfície amb algun grau de protecció a les Illes, només una part ínfima, el 0,2%, té el nivell màxim de restricció, el qual implica que no s’hi pot dur a terme cap activitat humana. Cal tenir en compte que s’hauria d’arribar al 10%. Per això, ecologistes, experts i pescadors professionals reclamen mesures que vagin més enllà de les declaracions d’espais protegits. El Govern ha de rematar la feina de protecció amb un increment de les restriccions i el control. Només així es podrà garantir el futur de la biodiversitat marina i d’unes aigües transparents que, a més de font de vida, són el motor econòmic de les Illes.
