L’escàndol no és només d’Íñigo Errejón

L’esclat del cas Errejón posa de manifest fins a quin punt es tracta d’un escàndol col·lectiu. Sumar tenia constància d’una denúncia de 2023 i no només no va fer res al respecte, sinó que Errejón va començar la legislatura com a portaveu del partit en el Congrés. Potser algú pensa que una sola denúncia no és suficient. Però hi ha qüestions que no depenen de la quantitat, sinó de la qualitat dels fets. També hi havia rumorologia sobre la conducta d’Errejón. Fins i tot quan va participar en l’Acampallengua de 2023 a sa Pobla, hi va haver comentaris sobre el seu comportament. Però res del que pogués fer no va evitar que continuàs com a representant de Sumar.

Errejón s’ha limitat a escriure una carta ambigua, pretensiosa i victimista. Qui l’ha assessorat per publicar aquest despropòsit que deixa en evidència la seva manca d’un mínim d’empatia i humanitat? Aquí només valia un discurs: reconèixer els fets, demanar perdó i assumir-ne les conseqüències. També resulten patètics els missatges de companys de partit d’Errejón, que sabien que alguna cosa passava i no varen fer res, donant el seu suport a les víctimes. 

A més, la classe política ha demostrat com pot arribar a ser de fastigosa quan els representants de partits rivals aprofiten el dolor que aquest agressor sexual ha causat per rapinyar un grapat de vots, amb una indignació tan falsa i sobreactuada que provoca vergonya aliena.

Però sí que hi ha una cosa molt positiva en tot el que està passant: hi ha unes dones que han estat ben valentes i han denunciat un home molt més poderós que elles, i no s’ha posat en qüestió el seu testimoni ni la seva actuació.