A l'escola sense mòbil?
Aquestes darreres setmanes hem vist bastantes notícies, i molts debats, sobre com s’ha de regular la utilització dels mòbils a les escoles. Hem vist una gran quantitat d’opinions diferents, i fins i tot totalment contradictòries, d’alumnes, de mestres, de pares i mares i de persones competents en els camps de l’educació i de la salut. Jo tinc les meves idees, però no em sento prou coneixedor per aportar-ne més al debat. Vull, en canvi, aprofitar aquesta circumstància concreta per dedicar l’article a fer veure com el cas de les escoles, que no és pas l’únic ni segurament el més important, ens pot servir molt a tots, adolescents i adults, per reflexionar i saber com hem de preparar-nos i actuar en l'actual i important introducció de la tecnologia a les nostres vides personals i socials, per tal d’aprofitar els seus grans avantatges i evitar els seus possibles perills.
1. Utilització de les eines. Una de les coses que més ha contribuït sempre al nostre benestar és la possibilitat d'accedir personalment a utilitzar eines que, basades en nous coneixements, la tecnologia ha anat creant al llarg de la història. Utilitzo la paraula “accedir” perquè no necessàriament significa ser “propietari” de l'eina, sinó poder servir-se’n. En el cas dels mòbils, està justificada la propietat individual; en moltes altres eines no és així i la sostenibilitat faria pensar més en propietats col·lectives, en propietats públiques o en “drets d'ús”.
Les eines són un element molt valuós per a les nostres vides, però això no treu que puguin ser utilitzades per a finalitats clarament dolentes o que la seva utilització pugui tenir inconvenients o representar perills per a qui les fa servir. Tot això implica que l’accés a l'eina no pot estar totalment obert sempre i per a tothom. Pot estar condicionat al fet que hom estigui preparat per utilitzar-la, i pot estar limitat per a algunes finalitats i prohibit per a d'altres. Aquestes limitacions poden ser degudes a una autoprotecció o poden servir per evitar utilitzacions que perjudiquin tercers o posin en perill el benestar general. En el cas dels mòbils a les escoles, podem trobar raons dels dos tipus: autoprotecció i evitar problemes per a altres.
2. Capacitats, responsabilitat i regulació. Cada vegada és més evident que, per aconseguir que la invasió de la tecnologia en les nostres societats millori el benestar de les persones, aquestes tres paraules tenen un paper molt important.
En relació amb les capacitats, cal que les persones sàpiguen utilitzar les noves eines que van apareixent, i això s’ha de tenir en compte a l'hora de pensar en els continguts i l'organització del futur sistema educatiu, tant en l'educació inicial com en la cada cop més necessària educació al llarg de la vida, en altres àmbits fora de les escoles. S’ha de potenciar en les primeres etapes de la vida la utilització responsable de les noves eines, i s’han d'anar actualitzant les capacitats personals de les persones per tal d’evitar l’exclusió o les excessives dificultats de la gent gran per poder continuar aprofitant les seves oportunitats.
La responsabilitat de les persones té dues dimensions: en primer lloc, la que neix del mateix convenciment i la valoració de les conseqüències dels seus actes en relació amb ella mateixa o amb els altres i, per tant, la voluntat d’actuar de forma que no sigui perjudicial per a cap dels dos; en segon lloc, la que es deriva d'haver d’observar i actuar d’acord amb les normes derivades de les diferents regulacions establertes per les autoritats competents de tipus polític o socioeconòmic. És evident que quan les dues dimensions coincideixen, la responsabilitat és molt fàcil i està quasi assegurada, però en cas contrari hi ha d’haver uns elements d’imposició del compliment i de càstig pel no compliment.
I finalment, la regulació. És una de les tasques fonamentals dels poders públics, que tenen l'obligació de vetllar pel manteniment i el creixement del benestar de tots els que conviuen en la societat que els ha nominat i donat el poder. Han d’actuar a partir, almenys, de tres principis: a) Cercant el benestar general, establir mesures relacionades amb la tecnologia que permetin evitar les desigualtats excessives entre les persones, assegurar uns nivells mínims i màxims de benestar i evitar l'exclusió. b) Saber trobar límits a la regulació per evitar una excessiva intromissió en la llibertat personal i els drets privats, però sense oblidar la possibilitat de fer les recomanacions pertinents. c) Prevenir, si és possible preveure-ho, però en tot cas no tardar massa en la implementació de la regulació respecte als moments en què s’introdueixen i s’expandeixen les noves eines. Com més veloç és aquesta introducció, més difícil és l'actuació reguladora, però més important és que sigui ràpida i coordinada.
Acabo tornant un moment a l’escola. Es tracta de tecnologies noves relacionades amb la informació i amb les seves eines (mòbils, tauletes, intel·ligència artificial...). Com distribuir, fer compatibles i coordinar per a uns millors resultats, les responsabilitats d’alumnes, mestres, direccions de centres, famílies i departaments d’Educació dels governs? Tots hi estan obligats i cal que ho resolguin conjuntament.
