L’espectacle de la injustícia
Hi ha molts reportatges criminals, dels que ara s’anomenen true crime, basats en la idea d’exposar la fal·libilitat total del sistema judicial, penal i penitenciari. Històries de víctimes no d’un crim sinó d’una falsa acusació. O d’una investigació policial matussera o directament malintencionada.
El cas d’Amanda Knox, una nord-americana que passa quatre anys a una presó italiana acusada de matar la seva companya de pis, només perquè en la investigació la policia va trobar el seu ADN damunt del cos de la víctima, com si ella l’hagués assassinat en complicitat del seu xicot després d’alguna mena de violació o d’orgia macabra. Es va demostrar que la policia no havia estat gens científica en l’obtenció de les proves, i que si hi havia ADN de Knox era perquè simplement vivia allà, i que el cos de la víctima havia estat tapat amb roba de l’acusada. Aquest cas és especialment colpidor pel paper que va jugar la premsa en l’enrariment de l’assumpte, en la creació d’un relat sòrdidament sexual sobre Knox, i en la pressió que això va provocar damunt d’una fiscalia italiana que es va veure empesa a processar i a acusar expeditivament, basant-se en prejudicis més aviat masclistes.
Hi ha casos innumerables on el prejudici, sigui sexual o racial, fa que s’emprenguin accions penals contra innocents. El que ara explica el reportatge Com caçar un monstre, de Carles Tamayo, però, és tota una altra cosa: la injustícia no és culpar un innocent sinó deixar a lloure un culpable, fins i tot amb sentència ferma. Un pederasta que durant dècades va gaudir d’impunitat, gràcies a la covardia del sistema penal –i en l’empara de l’Església–, però també aprofitant-se de la indefensió de les víctimes (al·lots i al·lotes ben joves), i la nul·la cultura de la lluita contra la violència sexual.
Tamayo s’apropa a un conegut d’infantesa, a un ‘monstre’ afable que donava feina als joves que venien al seu cinema del Masnou. I veiem un criminal fins i tot simpàtic, una mena de boig dissociatiu, mentider i calumniador, un individu que s’ha sabut aprofitar de totes les falles del sistema per continuar amb el seu estil de vida, sempre al costat dels més vulnerables. El periodista, però, acaba sent l’artífex de la seva detenció –denuncia la seva localització a la policia–, però ja no sabem si ho fa per afany de justícia o pel bé de l’espectacle.
